Un espai polític a la deriva

L’avançament de les eleccions generals ha agafat amb el pas canviat aquesta amalgama de sigles, grups i vedetes polítiques que habiten en l’espai polític que antigament havia ocupat Convergència, sempre en coalició amb Unió. El bon resultat contra pronòstic de Carles Puigdemont després de fugir a l’exili ha complicat molt les coses. L’expresident i el seu nucli d’incondicionals que el van acompanyar desafiant les enquestes han intentat des d’aleshores desmuntar el PDECat, l’artefacte que va crear Artur Mas després de la fallida de CDC.

En l’últim congrés van aconseguir el recolzament d’alguns pesos pesants de la formació, com Josep Rull i Jordi Turull, es va elegir una direcció a base d’equilibris de forces amb David Bonvehí i Míriam Nogueras i es va deixar el futur en mans dels presos, en especial la relació amb la Crida, que és un grup per i per a Puigdemont. Mentrestant, les eleccions municipals es van organitzar sota la marca Junts per Catalunya, propietat del PDECat i administrada per Puigdemont. Però aquesta fórmula no soluciona el problema en unes eleccions al Congrés, perquè els alcaldes del partit i els diputats de pes a Madrid, com Carles Campuzano i Jordi Xuclà, no volen anar allà només a fer proclames sinó política, mentre que Puigdemont i Nogueras volen alimentar les contradiccions dels partits del Congrés. A ningú se li escapa que per a l’estructura de l’aparell del PDECat i als seus líders territorials, la Crida és una amenaça molt molesta i, de moment, no la pensen alimentar.