Anar al contingut

Consum cultural

 

ÁLVARO MONGE

El final d'una era

Imma Sust

El cine quedarà com un lloc retro on anirem els nostàlgics amb els nostres nets. Ells al·lucinaran amb el ritual

Queda poc perquè arribi a Barcelona l’exposició ‘Meet Vincent Van Gogh Experience’. El museu del futur. Sembla que ja no som capaços de mirar un quadro i punt. Necessitem que el quadro es mogui, ens parli i ens digui coses. En l’expo del futur no mirarem art, l’art ens mirarà a nosaltres. El Museu del Prado n’ha de prendre nota, perquè com no ens rebin ‘las meninas’ amb un gintònic a la porta, en deu anys ningú voldrà entrar-hi.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Fa temps que veiem com s’esvaeix l’art, sobre tot el setè, el del cine. No els parlo de les pel·lícules, que cada vegada tenen més qualitat. Els parlo del ritual d’anar al cine. Per sort a Barcelona tenim la sala més antiga del món que alhora és l’última que ha obert. Sí, els parlo de la Sala Phenomena. Si no hi han anat mai, ja tarden. Aquesta setmana reposen ‘Somriures i llàgrimes’, estic boja per veure aquesta meravella en un cine de veritat.  Tinc les entrades des de fa més d’una setmana i les guardo com si fossin or. Crec que en això es convertirà el cine del futur. Hi anirem, com el que va a Disneylandia. Perquè no hi haurà ni un sol cine a Barcelona, però quedarà aquesta meravella de lloc. Tothom veurà les pel·lícules a casa amb les seves plataformes de televisió, però de sobte un dia diràs: “¿Fem un cine?”. I serà meravellós. Anirem al Phenomena, que és un cine que fa olor a cine, s’obriran les cortines, el públic aplaudirà i disfrutarem de pel·lícules antigues que s’han de veure al cine.

Les novetats s’estrenaran a Netflix, com ‘Roma’. El cine quedarà com un lloc retro on anirem els nostàlgics amb els nostres nets. Ells al·lucinaran amb el ritual. Els explicarem que hi anàvem una vegada a la setmana i de vegades fins i tot dos. Que existien uns premis que es deien Oscars.  Veurem ‘Cantant sota la pluja’ o ‘Set núvies per a set germans’ i els parlarem del seu director, Stanley Donen. I del dia en què el cine va morir. Va ser el dia en què a la Gala dels Oscar se’n van oblidar.