La vida necessita el futur i el passat

Si algun estranger practica el turisme pel nostre país, és possible que no trobi grans muntanyes ni imponents serralades. El nostre territori és muntanyós però amable. 

Sí que tenim muntanyes, però també el mar. A prop del mar Mediterrani el territori és, en general, acollidor, sense que exigeixi grans esforços. A més, acompanyat per un clima suau que afavoreix viure sense grans complicacions, amb gran capacitat d’adaptació.

L’èxit multitudinari del turisme ho demostra ben clar.

Potser això també explica l’atracció per diferents esports a l’aire lliure, sobretot les escalades.

S’ha dit que les escalades són un factor de risc. Naturalment, el risc sempre existeix i no cal anar a buscar-lo.

Els riscos que jo he acceptat al llarg de la vida no suposaven un risc mortal. Potser m’arriscava a sortir a un escenari per cantar unes cançons. I el risc de cada dia, quan travesso un carrer.

Hi ha riscos potser més temibles que, a més, són inconscients. Enfilar-se a una escala que hem fer servir moltes vegades sense que passés res, però el perill pot aparèixer el dia en què un peu rellisca inesperadament. 

Hi ha riscos previsibles, i d’aquests en som molt conscients, però decidim assumir-los, impulsats per un desig poderós, perquè els humans tenim un instint explorador innat.

El diccionari diu que el risc és una contingència desfavorable a la qual estem exposats. Hi estaria d’acord si també digués que apostar pel risc pot ser una decisió afortunada que pot conduir a l’èxit. 

Però, en el fons, el gran poder de la vida és la incertesa.

I així hem anat progressant. Sovint contra la lògica, i fins i tot contra la burla i el menyspreu.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Algú va sentenciar que el progrés de la vida encara necessita molts cadàvers. 

Ja em perdonarà. La vida també necessita el present i el passat per arribar al futur.