Dues mirades
La factura de Vox
¿Què ofereix Ciutadans que el diferenciï del PP i de Vox? Potser la resposta és Arrimadas, l'intent de captar el vot femení conservador. El 28-A es dirimirà que costosa és la factura del seu pacte amb Vox
undefined47124566 fotodeldia graf3456 madrid 25 02 2019 el presidente de 190226204406 /
Ciutadans va néixer amb voluntat de plantar cara al nacionalisme català. Es van pretendre transversals i el seu objectiu era agafar votants d’on poguessin, especialment del PSC. Albert Rivera va voler ser l’Adolfo Suárez del segle XXI. Fos o no un producte de laboratori, el cert és que el partit semblava tenir recorregut. El vestit de centreesquerra va caure aviat. Amb la vista posada a Espanya, donaven més joc les peces conservadores. Una dreta de caire europeu, sense la ranciesa ni la corrupció del PP.
Tenia espai i les enquestes li auguraven la victòria electoral, però la moció de censura va agafar amb el pas canviat Rivera. El seu recolzament a Rajoy fins al final va volatilitzar el seu discurs de regeneració política. El canvi de guió va sumir Cs en un desconcert que destil·lava bel·licositat, la senya d’identitat de l’espectre conservador patri. El seu beneplàcit al pacte d’Andalusia va atorgar credibilitat a la ultradreta i el va desmarcar de l’estratègia europea. El recent xou d’Arrimadas a Waterloo ha sigut tan absurd com vergonyós. Cs sembla haver calculat que per als seus electors és més imperdonable el diàleg amb els independentistes que el pacte amb Vox. Amb aquesta carta pretén combatre Pedro Sánchez. Però, ¿què ofereix que el diferenciï del PP i de Vox? Potser la resposta és Arrimadas, l’intent de captar el vot femení conservador. El 28-A es dirimirà que costosa és la factura del seu pacte amb Vox.
