Líders en consum de prostitució

Se li ha dit eufemísticament l’ofici més antic del món. Una manera condescendent de denominar una històriad’explotació, denigració i estigmatització que consolida els estereotips masclistes. No hi ha consens polític sobre com abordar el tema de la prostitució. El feminisme tampoc ofereix una veu unànime sobre el tema. Abolició o regulació són els dos pols de discussió. Les dues actituds condemnen el proxenetisme i l’explotació, exigeixen mesures per combatre’ls i observen la prostitució com a sinònim de desigualtat, però el punt del conflicte és si es considera les persones que s’hi dediquen, majoritàriament dones, com atreballadores del sexe i, per tant, se les protegeix amb drets laborals.

La falta de consens polític afavoreix l’auge del pagament per sexe, i també la permissivitat social. Totes dues han convertit Espanya en un dels països líders en el consum de la prostitucióconsum de la prostitució. Alguns estudis el situen al tercer lloc del podi de l’explotació, només per darrere de Tailàndia i Puerto Rico. No hi ha investigacions a fons que corroborin les dades, però tant les institucions com els especialistes coincideixen a considerar Espanya com un dels països on més s’ha desenvolupat la indústria del sexe. Un negoci que, segons l’INE, representa el 3% del PIB i que la fiscalia considera que mou més de cinc milions d’euros al diacinc milions d’euros al dia.

Davant de la magnitud de les xifres és fàcil intuir els interessos que es mouen entorn d’una activitat, majorment delictiva, que es beneficia d’un excés de tolerància social. Una permissivitat que beu de múltiples factors. Des d’un masclisme encara predominant que contemplala dona com a objecte, o la imatge edulcorada i interessada de la prostituta feliç davant la realitat d’un ofici clavat enl’esclavitud, fins al consum juvenil de la pornografia que funciona com a element de (des)educació afectiva i sexual.

La prostitució és l’única via que tenen moltes dones per subsistir. Per construir una alternativa és necessari conèixer el veritable abast del problema, arribar a un consens polític, implicar tota la societat i invertir en educació i igualtat. Una societat que vol la llibertat,l’equitat  i la dignitat per a tota la seva ciutadania és incompatible amb una pràctica que sotmet els cossos de les dones.