18 mesos, ni un dia més

Sota la marca Junts pel Sí, Convergència Democràtica i Esquerra Republicana es van presentar a les eleccions “plebiscitàries” –llegiu autonòmiques– del 27 de setembre del 2015 amb el compromís de “desconnectar” d’Espanya en un termini de 18 mesos. Tres mesos més tard, els dos partits es van presentar, aquesta vegada per separat, a les eleccions generals, i el cap de llista d’ERC, Gabriel Rufián, ho va deixar ben clar: “No hi ha pla b; 18 mesos al Congrés.  Transcorreguts 38 mesos, Rufián es perfila de nou com a número u de la candidatura republicana en els comicis del 28-A, mentre quel’entramat postconvergent discuteix sota quina nomenclatura compareixerà –PDECat, Junts per Catalunya, la Crida...– i amb quin cartell electoral.

Que Esquerra Republicana i la Crida Nacional per la República, tan republicanes, persisteixin a participar en unes eleccions legislatives del Regne d’Espanya mereixeria un comentari a part... que ens estalviarem. Perquè, més que els candidats o les sigles que les forces independentistes postulin en aquests comicis, la qüestió de fons és per què opten a ocupar escons a les Corts Espanyoles uns partits que diuen comptar amb el “mandat democràtic” de l’1-O per implementar la república catalana.

Un terç dels vots

Notícies relacionades

El PDECat s'inclina per fitxatges pròxims a la Crida sense forjar una coalició

Jordi Cuixart: "Els espanyols han d'estar orgullosos de l'1-O"

Per fer valer la voluntat dels catalans, reposaran els interpel·lats, defugint que, així com a les eleccions al Parlament l’independentisme suma el 47% dels vots, a les generals no arriba al terç dels sufragis. I ometent, també, que els 17 escons republicans al Congrés han servit tant per enderrocar Mariano RajoyMariano Rajoymitjançant la moció de censura, com per tombar els Pressupostos de Pedro SánchezPedro Sánchez i, eventualment, obrir les portes de la Moncloa a les dretes que cobegen un 155 talla XXL a Catalunya.

Si volen renovar la confiança dels seus electors, ERC i els súbdits de Carles Puigdemont haurien d’aclarir amb quines finalitats la demanden: per contribuir activament al progrés d’Espanya –Catalunya inclosa– o per inhibir-se i així propiciar una regressió democràtica que potser aboni els seus somiejos rupturistes, però al preu de laminar l’autogovern català.