Masclisme amb faldilles

¿Com és que en unes jornades dedicades a tractar els abusos sexuals en el si de l’Església el Papa de Roma acaba per deixar anar, tan tranquil, un titular contra el feminisme? És evident que es tracta d’una maniobra de distracció. El degoteig constant de denúncies, tant de víctimes que van patir les agressions quan eren menors com de dones en edat adulta, demostra que la qüestió de fons està íntimament vinculada a l’estructura de poder que és l’organització religiosa. Però Francesc, que havia de ser el pontífex obert de mires, modern, tan diferent dels seus predecessors, no deixa de ser el que han estat sempre ell i tots els que han format part del règim teocràtic que encara malda per recuperar la influència perduda sobre el món: un masclista amb faldilles. La frase que va deixar anar després de la intervenció de Linda Ghisoni, experta en dret canònic, va ser: “Tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”. Potser envoltat de tants homes que les duen fins als peus, les faldilles, el bon home de Déu va confondre feminisme amb masclisme, ves a saber.

És un Papa postmodern aquest: s’acosta a la gent, va sense papamòbil, agafa el micro en els vols de llarga distància com si es tractés d’un comediant de ‘stand up' però continua dient les mateixes tonteries de tota la vida: que la dona és dona en tant que esposa i mare, que el seu cos és, per damunt de tot, aquest receptacle de la vida, elevada funció la de procrear a la qual, sembla ser, hem d’aspirar totes. És un signe dels temps, aquest, que l’ús de tecnologies avançades, de formes de comunicar menys rígides creï el miratge de progrés. Però el progrés no està en el mètode pel qual es transmet un missatge; qualsevol té a di a d'avui al seu abast manuals de comunicació, de màrqueting digital molt efectius.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Les velles estructures, ràncies quan se’ns presenten tal com són, poden arribar a resultar atractives passades pel sedàs d'una bona gestió de la pròpia imatge. Un Papa amb Twitter, ¡quina modernitat! Fins i tot a mi m’arriben per WhatsApp cada dos per tres sermons d’imams de barbes llargues que dominen la càmera com si Déu els hagués il·luminat la capacitat de seduir-la i comparteix, em diuen al final dels seus discursos, a través de les xarxes i dona’m 'likes'. ¿Qui pot desconfiar d’algú que utilitza instruments propis de les generacions més joves? Que també aquest barbut s’entossudeixi a recordar-me que l’islam em reserva un lloc privilegiat com a esposa i mare i tapada no hi fa res.

Mentrestant, al carrer, les víctimes van posar el focus en la conclusió evident de la trobada: que no hi ha mesures concretes per acabar amb la xacra, que no han estat escoltades ni satisfetes les seves demandes, que el discurs papal s’ha centrat molt més en el que passa fora de l’Església que a dins i que ha vingut a culpar el dimoni del que són comportaments concrets d’homes concrets.