¡Benvingut, mister Hoffman!

Barcelona torna a acollir el Mobile World Congress i, malgrat les recurrents amenaces de conflictes laborals i els anuncis d’insolències al Rei, uns i altres s’esforçaran per oferir la millor de les imatges davant els responsables del Mobile. La manera amb què es complimenta el totpoderós John Hoffman conseller delegat del GSMA, em recorda aquest esperit que, de manera tan extraordinària, va saber reflectir Luis García Berlanga a la seva pel·lícula 'Bienvenido, Mister Marshall'. En aquests temps de radicalitat i fractura, se li ha de reconèixer al senyor Hoffman una capacitat singular per alinear uns i altres, conscients tots de la transcendència de l’esdeveniment per a la ciutat.

Una setmana que resulta fonamental per als nostres hotels, restaurants, taxis o comerços de luxe, com, també, perrecuperar i enfortir la imatge de Barcelonaal món. Però l’aportació diferencial del Mobile, sobre qualsevol altre congrés, és el seu estímul per consolidar-nos coma ciutat global en l’àmbit de les noves tecnologies. Així, són moltes les iniciatives empresarials i acadèmiques que han sorgit durant l’última dècada, però encara estem lluny d’acollir companyies o institucions de referència internacional. Segurament, es necessiten altres ingredients que ens falten, com l’actuació concertada i estable de les administracions, o l’existència d’un veritable poder econòmic local. En qualsevol cas, acollir el Mobile constitueix, sempre, una notícia excel·lent.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Perno deixar-nos endur per la perillosa autocomplaença que sempre acompanya la seva celebració, resultaria convenient recordar la gènesi de l’esdeveniment i la dinàmica de la ciutat des d’aquells anys. Que el Mobile aterrés a Barcelona es deu a la tasca de l’ajuntament liderat per Jordi Hereu. Des de l’alcaldia es va saber articular l’acció conjunta de totes les administracions públiques i el sector privat. Des de l’esmentat compromís compartit, i amb gran habilitat, es va aconseguir superar altres ciutats que també aspiraven a ser la seu del congrés. Posteriorment, aquest s’ha continuat celebrant a la ciutat, i haver-lo mantingut té el seu mèrit, però el gran èxit ve d’aquells anys previs. El meu reconeixement, especialment, per als que van fer possible que el Mobile s’assentés a Barcelona, però, alhora, la meva preocupació perquè, avui, molt difícilment ho aconseguiríem. Ja són molts anys sense capacitat d’atracció o de generació de nous i ambiciosos projectes col·lectius.

A més, de manera accelerada, la ciutat ha transitat d’una extraordinària autocomplaença a un desànim notable. Tan estèril resulta una actitud com l’altra. En qualsevol cas, i malgrat els avatars dels últims temps, tots coincidirem que, afortunadament, Barcelona encara conserva unsatributs magnífics per encarar el futur, i el Mobile n’és un. Aprofitem-lo, que continuï amb nosaltres durant molts anys i, sens dubte, ¡Benvingut, Mr. Hoffman!