El conflicte català

De la vaga obrera a la protesta groga

La vaga del dia 21 va ser una protesta de llaços grocs protagonitzada per estudiants adolescents, jubilats sense penúries, alguns comerciants i una part del funcionariat, sobretot de l'ensenyament

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47048612 politica190221114633

zentauroepp47048612 politica190221114633 / ALBERT BERTRAN

Hi ha coincidències històriques que ens il·luminen sobre com analitzar el present i el sentit de les paraules. En aquest cas, del terme ‘vaga general’. El 1919, el nostre país va ser pioner a Europa a establir per decret la jornada laboral de vuit hores. Aquest èxit de les reivindicacions obreres va ser possible gràcies a la vaga de La Canadiense, important fàbrica d’electricitat de l’empresa Barcelona Traction, fundada pel canadenc Pearson. El conflicte laboral es va iniciar el febrer d’aquell any i aviat es va transformar en una vaga general que va parar la ciutat sencera i les indústries catalanes un mes i mig. Va tenir una influència molt positiva per a l’enfortiment del sindicalisme a tot Espanya. La poderosa CNT, dirigida per la figura carismàtica de Salvador Seguí, va aconseguir l’objectiu de les vuit hores, reivindicació que havien iniciat els obrers de Chicago el 1886 i que va donar lloc a la celebració de l’1 de Maig.

Notícies relacionades

Un segle després, en les mateixes dates, ha tingut lloc una pretesa vaga general que no tenia res a veure amb les reivindicacions socials dels treballadors. Com al desembre, va ser una aturada política impulsada pel Govern separatista amb la cobertura d’un sindicat minoritari, els CDR i les seves entitats afins.

La vaga general del 21 de febrer es va fer sense sindicats de classe, no va ser general i ni tan sols mereix el qualificatiu de “vaga” al no tenir contingut laboral. Va ser una protesta de llaços grocs protagonitzada per estudiants adolescents, jubilats sense penúries, alguns comerciants i una part del funcionariat, sobretot de l’ensenyament. A Euskadi, l’esquerra abertzale amb el sindicat LAB també va intentar en els anys de plom danyar la vida socioeconòmica per exigir l’alliberament dels presos d’ETA i l’autodeterminació. Traieu-ne afortunadament el terrorisme, però a Catalunya el separatisme ens empeny a aquesta mateixa dinàmica autolesiva. Malgrat el fracàs de la pretesa vaga, aquí és pitjor perquè la protesta 'llacista' s’impulsa diàriament des dels mitjans públics i les institucions autonòmiques, que són de tots els catalans.