Espanya oberta

No sempre l’esquerra té un relat senzill. Aquesta vegada, el PSOE el té. Els adversaris ho han posat més fàcil. Amb Units Podem van presentar els Pressupostos més socials de la dècada. En aquelles xifres s’amagava una alternativa a l’austeritat que van imposar els qui mai es retallen el sou. També té una proposta per a Espanya: entesa, empara i Europa. Guardem les banderes al bagul i treballem per una Europa forta, l’única manera de plantar cara als poders que no votem.

La precampanya del PSOE –‘L’Espanya que vols’– té la virtut de mostrar en els múltiples adversaris una ganyota d’antipatia, d’irritació. En aquesta dreta bel·licosa i intransigent que segueix la marxa de Vox i en l’independentisme que no aconsegueix deslligar-se d’alguns lideratges tòxics. Encerten els estrategs de campanya socialistes, aquesta Espanya feminista, plural i acollidora pot omplir d’orgull una majoria... sempre que sigui creïble. El barco d’Open Arms continua encallat. Ja no hi ha oenagés de rescat al Mediterrani. La mort s’imposa. Mentrestant, molts immigrants al nostre país són presoners d’una llei d’estrangeria perversa. Sense papers no hi ha contracte. Sense contracte no hi ha papers. Delinqüència o explotació són les úniques sortides. “No fa falta néixer a Espanya per ser Espanya”, apunta l’espot del PSOE. Cert. Ara només queda esperar les mesures concretes perquè els bonics lemes siguin veritat.