Negociar la contrareforma laboral

Legislar en minoria a les portes d’unes eleccions és una feina titànica. Fer-ho via decret llei, sense els acords polítics tancats, és exposar-se a un fracàs (com amb la reforma dels lloguers, que va ser tombada al Congrés) que l’oposició utilitzaria en campanya com a símbol de debilitat del president, Pedro Sánchez. En aquest escenari es desenvolupa un dels projectes més ambiciosos del Govern, la derogació parcial de la reforma laboral. Els càlculs electorals podrien fer que la contrareforma sigui més ‘light’ de l’esperat.

Que hi haurà decret llei és una cosa que gairebé ningú dubta, és un compromís del PSOE i l’avanç electoral no ha fet més que accelerar els terminis. Però la CEOE ha aprofitat la urgència del calendari per pressionar el PDECat (el vot del qual és clau) per descafeïnar unes mesures prepactades amb els sindicats però no amb la patronal.

En ple judici al procés, i després de secundar dijous una vaga que exigia, també, la derogació d’aquesta norma, el dilema del PDECat no és fàcil: alinear-se amb el PP i votar contra el decret llei, o permetre que tiri endavant, forçant canvis amb el beneplàcit de la CEOE. Aquesta opció seria la més beneficiosa per als treballadors, ja que, tot i que no compleixi totes les expectatives, permetria revertir alguns dels aspectes més lesius de la reforma laboral. Però exigeix responsabilitat per part de tothom. Serveixi el debat dels Pressupostos, que va deixar Catalunya sense millors inversions, com a exemple que els interessos polítics no han de frenar beneficis per a la societat.