Final complex d'Estat Islàmic

L’Estat Islàmic (EI) ha arribat a la seva fi. Més de quatre anys després del seu assentament sobre territori iraquià i sirià, la bogeria violenta del gihadisme que tant dolor i destrucció ha causat ha vist com aquell projecte de creació d’unEstat territorialno tenia cap possibilitat d’èxit. Que EI hagi perdut tot el terreny que havia ocupat durant aquest temps no significa que elterrorismedel que va néixer l’organització i que va practicar amb aferrissament i bestialitat al seu feu hagi de desaparèixer. La llavor de la destrucció hi segueix sent. Una part dels components d’aquella insània que han sobreviscuthan tornat o tornaran a ser el que eren abans, uns grups sense base territorial,encastats a diferents societats i països, disposats a imposar la violència utilitzant com a excusa una falsa lectura religiosa de l’islam.

L’anomenat califat d’EI ara derrotat ha sigut un dels monstres creats perla guerra de Síriaque va desencadenar al seu dia el dictadorBashar al-Assadal reprimir amb violència les manifestacions a favor de la democràcia, i també per la mal anomenada pau a l’Iraq. De com es tanqui aquell conflicte armat que està arribant a la seva fi i de com es plantegi el futur del país en depèn també la supervivència del gihadisme al territori.

A més de l’enorme destrucció que deixa enrere EI, la seva desaparició planteja un problema als països occidentals dels que van sortir més de40.000 homes i donesper afegir-se a l’aventura suïcida. Són molts els que van morir, però també hi ha un elevat nombre de persones quehan tornat als seus països d’origen o que volen fer-ho, penedits o no. I després hi ha l’exigència deDonald Trumpque siguin aquests països els qui repatriïn els seus ciutadans retinguts compresoners per les forces kurdes, que han contribuït en gran manera a la derrota d’EI, i també l’amenaça d’aquestes forces que si els països no es fan càrrec d’aquests combatents els posaran en llibertat perquè no se’n poden fer càrrec.

Aquesta tornada alarma els governs i alguns ja han pres mesures legals per treure’s el problema de sobre, com per exemple l’australià amb una llei iel britànic en un cas particular. No obstant, per brutals que hagin sigut els crims comesos i per difícil que sigui portar-los davant de la justícia o aconseguir la seva readaptació,els governs no poden defugir la seva responsabilitatcap aquests ciutadans.