Creure en la sort

Màgia potàgia

No està malament ser una mica irracional de tant en tant, el problema és quan admetem la superstició com a forma de pensament

3
Es llegeix en minuts
magia1

magia1

Per més que la majoria de les persones siguem éssers racionals,el pensament màgic s’esmuny en la nostra vidamés vegades de les que estem disposats a admetre. Ens facreure en la sort, bona o dolenta, com una cosa adscrita a persones concretes. Porta persones a pensar que la data i l’hora del seu naixement predestinen el futur per caprici de llunyanes constel·lacions d’estrelles, en les quals fa segles algú hi va veure figuretes que ni sabem distingir al cel tot i que no les cobreixi la contaminació. Fa que, no noméscomprem loteria, sinó que busquem acabaments o combinacions concretes de números perquè va passar una cosa bona un dia concret. Ens fa interpretar malament les estadístiques i els percentatges i sobreinterpretar casualitats, aixecar-nos amb el peu dret del llit, creuar els dits, demanar desitjos al bufar espelmetes, portar amulets de la sort als exàmens, besar estàtues i figures.

Aquesta predisposició –potser necessitat–a suspendre la racionalitatproporciona abundants beneficis a diverses branques de l’economia, des de casinos fins a fabricants de galetes xineses de la sort, passant per la indústria de la cosmètica.

Terminologia científica

Els productes de bellesa, per quedar-nos amb un exemple, saben treure bon partit de la nostra tendència al pensament màgic. De vegades gràcies aterminologia científicamal digerida, com ‘cèl·lula’, ‘ADN’, ‘epidermis’... transformada en paraules màgiques. “El complex de vitamina X i àcid Z penetra a l’epidermis, regenera les cèl·lules i ¡eureka! ¡Vint anys menys!” Altres vegades, la base sónassociacions de causa-efecte precientífiques, fonamentades en analogies de forma, textura o color, que una creia relegades a dites de sobretaula, com “la carn fa carn i el vi fa sang”, amb les quals es justificaven tant els tiberis com el glopet de vi negre que es donava els diumenges als nens perquè creixessin robustos i sense anèmia. D’aquesta manera es comercialitzen productes a base de substàncies del més peregrí que prometen eficàcia gràcies a raonaments com: “El caviar és car, per tant és bo i, si me'l poso a la cara, després de pagar un senyor preu, ha de funcionar” o “la soja és molt sana, es diu que té moltes propietats nutritives i a més és oriental i mil·lenària”. Amb els components d’alguns xampús, civada, raïm, iogurt, et podries fer un muesli de primera.

Elsprospectes que acompanyen els productes, amb estadístiques i dibuixets en colors seriosos, argumenten “científicament” el funcionament. He de confessar que els llegeixo sempre. Mai compraria un producte cosmètic que no porti almenys una quartilla ben doblegada amb explicacions en diversos idiomes. Els llegeixo amb atenció no només per solidaritat d’escriptora de ficció amb qui hagi redactat àrduament aquest text, sinó que reconec que ho faig molt predisposada a creure-m’ho, a abandonar el meuescepticisme, a deixar-me endur agradablement pel corrent del meu propi pensament màgic, que em diu que si ho llegeixo amb fe, si em deixo convèncer, la crema farà més efecte.

I és que de vegades penso que ,¿per què no? ¿Per què no concedir-li a la raó una pausa i deixar que abaixi la guàrdia? Deixar entrar una mica de pensament màgic,tornar a creure en la sort, els miracles, els Reis Mags, els angelets, que les bones obres reben recompenses, que els dolents acaben pagant... ¡Stop!

La vida racional és desil·lusionant

Notícies relacionades

D’acord, tots tenim algun racó en què permetem que el pensament màgic agafi les regnes. La vida racional és desil·lusionant, per descomptat, és fatigosa, exigeix pensar, i tots sabem que això cansa. Per això de tant en tant potser no està malament deixar-se arrossegar per la comoditat, ser incoherent, una mica irracional. El problema és quan deixem que lamandra mentalprengui decisions sobre temes importants de veritat, quan admetem lamàgiao lasupersticiócom a formes de pensament, quan deixem que una data, una casualitat, un lema llegit en una tassa o a la pissarreta d’un cafè hipster ens doniinstruccions sobre com enfrontar-nos a la vida.

Ni el refredat és perquè ets Taure,ni somriure et curarà el cànceri molt menys t’has posat malalta perquè no exterioritzes els teus sentiments, aquest company de feina no és millor ni pitjor per haver nascut l’any del gat o de la rata i portar un porquet de peluix no t’ajudarà a aprovar l’examen per més que el grapegis. La fila 13 només és la que queda entre la 12 i la 14. És igual de còmoda i segura. Això sí, té un avantatge: no hi sol haver-hi éssers irracionals.