La vaga i el judici al procés

Un sector minoritari de l’independentisme havia convocat per a aquest dijous una vaga general per protestar per la celebració al Tribunal Suprem del judici dels dirigents del procés. Malgrat que el Govern va recolzar l’aturada i va cancel·lar totes les seves activitats –imitat per l’Ajuntament de Barcelona–, la jornada va punxar. Tot just el 30% o menys d’aturada es va produir en sectors com la funció pública,l’ensenyament  i el comerç, amb l’única excepció de les universitats, on la vaga va acopnseguir gairebé el 70%de seguiment. La pertorbació més gran es va observar en els transports i en el trànsit, que va baixar en bona part pels talls de carreteres, crema de pneumàtics i altres incidents protagonitzats pelsCDR  en els accessos a Barcelona i altres ciutats. La jornada va culminar amb una manifestació al centre de Barcelona, que tampoc va aconseguir les dimensions de la de dissabte passat (40.000 davant 200.000 assistents, segons la Guàrdia Urbana). Però, sobretot, aquest 21-F va exemplificar el divorci entre els poders públics, abocats en una vaga que volia ser gairebé un tancament patronal, i la ciutadania, que pràcticament no va secundar la mobilització.

La protesta es produïa a propòsit del judici al procés al Suprem, que fins ara, després de dues setmanes del seu inici, transcorre molt millor de l’esperat per als processats. L’actuació del president de la sala, el polèmic Manuel Marchena, és impecable. L’única taca ha sigut la jornada maratoniana de dimecres, que es va iniciar a les deu del matí i va acabar gairebé 12 hores més tard, amb les consegüents repercussions –cansament, poques hores de son, etcètera– per a uns processats que es troben a la presó. És lloable que el president del tribunal vulgui accelerar la vista per separar-la de la campanya electoral, però no a aquest preu. Dijous les sessions van acabar a les 18.30 h, fins al dimarts vinent, i és d’esperar que no es tornin a repetir les jornades marató.

Quant al fons, aquestes dues setmanes demostren que els fiscals ho tindran difícil per provar els delictes de rebel·lió i secessiódelictes de rebel·lió i secessió, i potser per aquesta raó els interrogatoris s’estan centrant més en la desobediència al Tribunal Constitucional i en la malversació de fons. Queden només dos processats per declarar –Jordi Cuixart i Carme Forcadell– abans d’entrar en la prova testifical, que haurà de resoldre bastantes incògnites, ja que, a diferència dels acusats, els testimonis no poden mentir.