Editorials
El laberint de la maternitat subrogada
Incrementar les traves administratives per reconèixer la paternitat no és la solució definitiva, però respecta la dignitat de les mares més que la simple legalització
ealos47013622 graf9592 kiev 18 02 2019 una treintena de espa oles se h190219201844 /
La llei de tècniques de reproducció assistida espanyola és taxativa. És “nul de ple dret” contractar una dona amb l’objectiu de disposar-ne per gestar un nadó, sense que tingui cap dret ni control sobre el seu propi cos i sobre una maternitat entesa com un procés el producte final del qual és un nadó convertit en objecte de compravenda, de vegades fins i tot d’un sol ús. Un negoci deshumanitzador al qual no maquilla ni l’ús d’una expressió neutra com la de la ‘maternitat subrogada’.
No obstant, una sentència del Tribunal Europeu de Drets humans va obrir la porta posterior a la normalització d’aquesta pràctica, facilitant el registre dels nens gestats en altres països amb normatives més laxes, com Ucraïna.
Després de diverses vacil·lacions difícils de justificar, el Govern ha decidit donar una sortida a les 39 famílies en espera de tramitar la filiació dels nadons que aspiren a portar des d’aquest país, però ha decidit establir un laberint administratiu que converteixi el reconeixement de la paternitat en un procés lent, agitat, car i, espera la ministra Delgado, dissuasiu.
Potser és l’única solució realista a curt termini, i per descomptat més compromesa amb el respecte a la dignitat de les mares que algunes propostes de legalització. Però no deixa de tenir una mica de resignació. França ha donat un exemple al demanar un aclariment al TEDH per intentar replantejar el confús estatus d’una pràctica que amaga una explotació d’éssers humans.
