Eleccions anticipades

¿És factible un pacte postelectoral PSOE-Cs?

La gran dificultat no és només aritmètica; els dos partits tenen una actitud radicalment diferent sobre el 155

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp33617211 madrid  21 04 2016   politica  acto de homenaje a miguel de 190218175730

zentauroepp33617211 madrid 21 04 2016 politica acto de homenaje a miguel de 190218175730 / JOSE LUIS ROCA

El PSOE és el primer partit en totes les enquestes, però el fort declivi de Podem fa que l’esquerra quedi lluny (156 escons en la d’EL PERIÓDICO) de la majoria absoluta. Llavors, si els independentistes més el PNB no tenen prou diputats per investir Pedro Sánchez (o no volen fer-ho), s’obre un gran interrogant. En efecte, a totes les enquestes la suma de la dreta té força per impedir la investidura de Sánchez amb 156 escons (o fins i tot 162 sumant els previsibles del PNB), però tampoc sembla que pugui assolir la majoria absoluta.

¿Qui governaria, doncs? Immediatament reapareix la idea d’un pacte PSOE-Cs, impossible avui perquè només sumen 117 diputats. En el sondeig d’EL PERIÓDICO tampoc sumarien després de les eleccions perquè es quedarien en 164, a 11 de la majoria absoluta. Però hi ha altres enquestes en les que arriben a 179 escons. La diferència es produeix per la dificultat d’apreciar com l’emergència de Vox pot afectar la pujada de Cs, que es queda en un 1,4% en el sondeig d’EL PERIÓDICO però que en un altre arriba fins al 5%.

La hipòtesi del pacte PSOE-Cs pot ser, doncs, aritmèticament impossible. Però fins i tot si sumen el pacte seria molt difícil. L’executiva de Cs ho ha descartat solemnement. Potser no tant pel discurs liberal de Cs i el socialdemòcrata redistributiu del PSOE –això es va superar el 2016 quan Albert Rivera va donar suport a la investidura fallida de Sánchez–, sinó per l’actitud radicalment contrària davant la crisi catalana, el punt central de la campanya. El PSOE recolza el diàleg i la desinflamació i Rivera insisteix a exigir un altre 155. Aquest és l’autèntic coll d’ampolla.

És poc probable que el PSOE canviï de posició, almenys mentre el lideri Sánchez. I, a més, les enquestes del cap de setmana li donen la raó. En la d’EL PERIÓDICO, el 87% dels catalans, contra el7%, prefereixen el diàleg que el 155 i en la totalitat d’Espanya la majoria pel diàleg també és clara: el 57% davant del 32%. Fins i tot si excloem Catalunya guanyen els contraris al 155, tot i que amb menys marge: 46,3% a 43%.

Una ambició concreta

¿És una dada suficient per permetre un canvi de Rivera després del 28-A? Molt dependrà de l’aritmètica parlamentària perquè una ambició concreta pot fer sumar forces antagòniques. Ho hem vist quan la coincidència dels objectius de Carles Puigdemont, Pablo Casado i Rivera han tombat els Pressupostos de Sánchez.

Notícies relacionades

I hi ha altres raons. La popularitat de Rivera a Espanya es deu, almenys en part, al seu bon resultat a Catalunya el desembre del 2017, quan Inés Arrimadas va seduir el 25% de l’electorat com a vot útil contra l’independentisme unilateral. Però ara sembla que les actituds de Rivera a favor del 155 i el seu alineament amb el PP i fins i tot amb Vox (a la plaça Colón de Madrid) no han caigut bé entre els seus electors catalans.A Arrimadas  la van votar el 25% i Rivera ara és només el president de Govern preferit per al 9,5% dels catalans.

És una dada sobre la qual la cúpula de Cs haurà de reflexionar. Pacti o no al final amb Sánchez.