Anar al contingut

IDEES

Exposicions, no gràcies

Exposicions, no gràcies

Xavier Bru de Sala

Porciolisme en estat pur; alta traïció al maragallisme: Barcelona, ciutat de congressos però no d’exposicions i amb prou feines de cultura. ¿Què en fará el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de la meitat del pavelló de Victòria Eugènia (sencer no el tindrà fins més enllà del 2025) si no disposa de pressupost per a grans exposicions? La de Bartolomé Bermejo, que no hauria de passar gens desapercebuda, va aplegar 110.000 visitants a Madrid. Si allà dalt de la muntanya i als lúgubres espais d’exposicions temporals del MNAC arriba als 30.000 (¡menys de la tercera part!), ja farem prou. Si fos tingut per gran museu, el MNAC estaria a la plaça de la Universitat. Aleshores, en comptes de tancar a les sis de la tarda com a províncies estaria obert fins a les vuit del vespre.

Si fos tingut per gran museu, el MNAC estaria a la plaça de la Universitat

A conseqüència de la innovadora planificació preolímpica, disposem dels espais del MACBA i del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en ple centre, destinats a programar exposicions. Llàstima que en el present s’hagin apuntat al populisme cultural de la mà de l’exartista conceptual Jaume Plensa el primer i amb les escorrialles per a badocs, no l’obra, de Stanley Kubrick, el segon. Pel que fa a les exposicions, Barcelona hauria d’estar molt agraïda a les entitats privades –CaixaForum, La Pedrera, Banc Sabadell, Vila Casas, Suñol, Wintertur, Mapfre ...– per la feina de substitució que porten a terme. Tot i els seus esforços, no podem competir amb cap altra gran ciutat europea.

¿On són la imaginació, on para el laboratori, on la descoberta, on el rebuig del tòpic, on la creació pròpia? En l’heroisme dels pocs galeristes que subsisteixen i s’ocupen de fidelitzar un mínim públic i mantenir les restes d’un mercat que fou i no tornarà. A la Rocío SantaCruz hi trobareu una fotògrafa inèdita i de total excepció, Palmira Puig-Giró. A l’Espai Volart, una nova mirada de Llucià Homs sobre Josep Guinovart. Si queda algú amb ganes de gratar i explorar, trobarà algunes coses més, no gaires.