Els eterns problemes de Rodalies

Als habituals drames quotidians que pateixen els usuaris dels serveis de Rodaliesserveis de Rodalies (els retards continus que obliguen a preveure el temps que es perdrà per arribar a la feina, la falta d’informació, i la sensació d’inseguretat pel deficient estat de les infraestructures, amb més de 70 punts en què cal disminuir la velocitat per precaució), s’han sumat en els últims mesos dos accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí, tots dos a l’R-4, i també, aquesta mateixa setmana, una acumulació d’avaries, al túnel entre Sants i Plaça Catalunya i en altres zones del territori, amb afectació també dels trens de mitjana distància.

Tot això, quan entrem al desè any des que la gestió de Rodalies es va traspassar a la Generalitat. El Govern català va assumir la gestió d’horaris i freqüències, del personal i les tarifes, però tant la titularitat de la infraestructura, les vies, les estacions i les andanes (Adif), com la responsabilitat de l’empresa operadora (Renfe) queden lluny de les atribucions de la Generalitat. A tot això s’hi suma l’escandalosa falta d’inversions. De la partida de 4.000 milions d’euros promesa per l’Administració central de l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008, només s’ha executat el 13%. La conseqüència és un deteriorament constant de la xarxa, amb exemples tan flagrants com el de la línia R-4 de Manresa, els trams de via única o els túnels de Barcelona.

La Generalitat, que té la potestat de fer seure a la taula Renfe i Adif per, almenys, expressar la seva protesta, pensa "replantejar els termes del traspàs", en paraules del conseller Damià Calvet, sense reclamar el de les infraestructures, per considerar que l’actual és incomplet i insuficient, encara que és cert que l’actual situació política, amb el Govern en funcions i a l’espera del període electoral que s’acosta, no sembla ser el més apropiat per arribar a un acord en el qual, més enllà de concretar noves responsabilitats en la gestió i una efectivitat més gran, convé concretar inversions del tot imprescindibles. La falta d’aprovació dels Pressupostos Pressupostos  (en els quals es xifrava en el 95% d’augment la quantitat a invertir en l’estructura ferroviària) és una nova causa de polèmica, per tal com la Generalitat addueix que no es tracta de prometre sinó de complir. En tot aquest assumpte, que exigeix una solució contundent i permanent, el ciutadà corrent és qui n’acaba pagant les conseqüències.