Anar al contingut

Vida ciutadana

El carrer no calla

RICARD CUGAT

El carrer no calla

Juli Capella

El carrer és merda caient per la finestra durant l’Edat Mitjana. El carrer és el queda entre façana i façana. El carrer és Europa; i Amèrica l’autopista. El carrer és el sistema sanguini de l’organisme urbà. El carrer continua sent del Fraga de torn. El carrer és on et posen quan t’acomiaden. El carrer ve de ‘callis’, el sender que deixen els animals al passar d’un lloc a l’altre. El carrer és on pixen i caguen els gossos, i algun brètol. El carrer és la casa dels sense sostre: 40.000 a Espanya. El carrer és on s’atropellen cada any a10.000 persones, de les quals en moren 300. El carrer és on corren els atletes. El carrer és on treballen les putes. El carrer és sinònim de gent normal. El carrer és gratis per a qui no paga impostos. El carrer és on encara es pot fumar. El carrer és sabata, carro de nadó, cadira de rodes, bastó, patinet, bicicleta, moto, autobús, tramvia, i també cotxe. El carrer sempre està en obres.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El carrer elegant és l’avinguda, el cutre el carreró i el molt estret el call. El carrer és el “sí lugar” de Marc Augé. El carrer és on la gent s’ajunta per queixar-se o divertir-se. El carrer és on haurien de ser els presos provisionals. El carrer són 1.376 quilòmetres lineals a Barcelona; 11,3 quilòmetres quadrats de calçada per a vehicles i 9,8 de vorera per a vianants. El carrer és on treballen dia i nit 300.000 elements urbans i aparquen 50.000 cotxes. El carrer és on salto, corro, escupo, em rasco, descanso, prenc el sol, em mullo, ensopego. El carrer és una foguera de Sant Joan. El carrer més bonic del món és la Rambla. El carrer és el sostre de les clavegueres, del metro i els párkings. El carrer és el que ocupen les terrasses. El carrer és on no pots vendre res, ni beure alcohol, ni acampar, ni rentar-te, ni penjar cartells, ni fer pintades, ni anar despullat. El carrer va ser on ens vam fer el primer petó. Al carrer és on “codo a codo, somos mucho más que dos”, segons Benedetti. El carrer parla. El carrer no calla.