Anar al contingut

Al contraatac

Esquerra no m'importa gens ni mica

JOSE LUIS ROCA

Esquerra no m'importa gens ni mica

Xavier Sardà

Aboqueu un Govern espanyol progressista a l'abisme per no saber desmarcar-vos de la dreta puigdemonista i per por que us diguin traïdors i botiflers

Això és el que vaig escriure fa dos mesos: “Tranquils, independentistes, el malson s’acabarà aviat. Pedro Sánchez no guanyarà les pròximes eleccions i tot tornarà a la normalitat. Tranquils, independentistes, el malson s’acaba. Sé que us ho heu passat molt malament amb un president dialogant, progressista i propositiu, que ha donat una imatge internacional de modernitat i mà estesa cap a vosaltres.

Aquest és sens dubte un bon Govern per a Catalunya, però un mal Govern per a vosaltres. Tranquils, ‘indepes’, això durarà a tot estirar alguns mesos i tot tornarà a la normalitat que tant us complau. Aviat Espanya ensenyarà de nou les urpes perquè vosaltres pugueu ensenyar les dents. De nou el vostre marcador pujarà, però no per encerts propis, sinó pels errors de l’adversari.

Desitjar la mà dura de l’Estat

Ja està, tranquil·litat als que heu repetit fins a la sacietat que Sánchez i Mariano Rajoy són el mateix. Calma als que desitgeu la mà dura de l’Estat a les vostres patriòtiques natges. Ja queda poc. Tindreu el vostre subconscientment anhelat 155. Sánchez se n’anirà gràcies a tots vosaltres. Felicitats. Només uns mesos. Després, els de sempre governaran de nou a Espanya.

Us felicito, ‘indepes’, perquè amb la vostra animadversió a Sánchez aconseguiu que el seu propi partit el culpi de tots els mals. Una obra mestra. Felicitats, sobiranistes. Fins i tot el PSOE, aconseguiu monstruitzar”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

I, dos mesos després, això és el que afegeixo avui: Aquí som, amics d’Esquerra. Recordo que quan Sánchez es va convertir en president vam tal·lucinar i semblava que el panorama polític s’airejava. Tots, ‘indepes’ o no, vam tenir la sensació de treure’ns una llosa de sobre. Però el cert, amics d’Esquerra, és que res del que ha passat ha sigut una sorpresa. Sou previsibles. Segurament tots ho som. Però és cert que servidor tenia la remota esperança que aquesta vegada sabríeu desmarcar-vos de la dreta puigdemonista. I no, esclar. Aboqueu a un Govern espanyol progressista a l’abisme, per por que us diguin traïdors i botiflers. Per por de perdre quatre vots en les pròximes autonòmiques. Por. Sempre la por.

Amb tota l’educació i el màxim respecte, amics d’Esquerra, constato que és hora de deixar de tutejar-nos. És un bon moment per abandonar tota confraternització personal i política. Aprofito aquestes línies per manifestar que l’acostament de posicions diferents i distants ja no em sembla un exercici saludable. M’heu preguntat en moltes ocasions com marcar diferències amb Carles Puigdemont. Ens hem reunit, i sempre el mateix dubte: ¿Què pot fer Esquerra per treure’s de sobre el jou de l’“impresentable”?

Francament, amics d’Esquerra, no m’importa gens ni mica.