Esquerra no m'importa gens ni mica

Això és el que vaig escriure fa dos mesos: “Tranquils, independentistesindependentistes, el malson s’acabarà aviat. Pedro Sánchez no guanyarà les pròximes eleccions i tot tornarà a la normalitat. Tranquils, independentistes, el malson s’acaba. Sé que us ho heu passat molt malament amb un president dialogant, progressista i propositiu, que ha donat una imatge internacional de modernitat i mà estesa cap a vosaltres.

Aquest és sens dubte un bon Govern per a Catalunya, però un mal Govern per a vosaltres. Tranquils, ‘indepes’, això durarà a tot estirar alguns mesos i tot tornarà a la normalitat que tant us complau. Aviat Espanya ensenyarà de nou les urpes perquè vosaltres pugueu ensenyar les dents. De nou el vostre marcador pujarà, però no per encerts propis, sinó pels errors de l’adversari.

Desitjar la mà dura de l’Estat

Ja està, tranquil·litat als que heu repetit fins a la sacietat que Sánchez i Mariano Rajoy són el mateix. Calma als que desitgeu la mà dura de l’Estat a les vostres patriòtiques natges. Ja queda poc. Tindreu el vostre subconscientment anhelat 155anhelat 155. Sánchez se n’anirà gràcies a tots vosaltres. Felicitats. Només uns mesos. Després, els de sempre governaran de nou a Espanya.

Us felicito, ‘indepes’, perquè amb la vostra animadversió a Sánchez aconseguiu que el seu propi partit el culpi de tots els mals. Una obra mestra. Felicitats, sobiranistes. Fins i tot el PSOE, aconseguiu monstruitzar”.

I, dos mesos després, això és el que afegeixo avui: Aquí som, amics d’Esquerra. Recordo que quan Sánchez es va convertir en president vam tal·lucinar i semblava que el panorama polític s’airejava. Tots, ‘indepes’ o no, vam tenir la sensació de treure’ns una llosa de sobre. Però el cert, amics d’Esquerra, és que res del que ha passat ha sigut una sorpresa. Sou previsibles. Segurament tots ho som. Però és cert que servidor tenia la remota esperança que aquesta vegada sabríeu desmarcar-vos de la dreta puigdemonista. I no, esclar. Aboqueu a un Govern espanyol progressista a l’abisme, per por que us diguin traïdors i botiflers. Per por de perdre quatre vots en les pròximes autonòmiques. Por. Sempre la por.

Notícies relacionades

Sánchez arrisca el 28-A per agafar el PP i Cs a contrapeu

Eleccions generals 2019 | Últimes notícies en directe

Amb tota l’educació i el màxim respecte, amics d’Esquerra, constato que és hora de deixar de tutejar-nos. És un bon moment per abandonar tota confraternització personal i política. Aprofito aquestes línies per manifestar quel’acostament de posicions diferents i distantsja no em sembla un exercici saludable. M’heu preguntat en moltes ocasions com marcar diferències amb Carles Puigdemont. Ens hem reunit, i sempre el mateix dubte: ¿Què pot fer Esquerra per treure’s de sobre el jou de l’“impresentable”?

Francament, amics d’Esquerra, no m’importa gens ni mica.