OPINIÓ EXPRÉS

Les dues Espanyes

La dreta tricèfala de Colón i el «¡No passaran!» de l'esquerra es baten en duel a les urnes per decisió d'unes forces independentistes autoinhabilitades per a la governabilitat d'Espanya

2
Es llegeix en minuts
GRAF4982. MADRID, 10/02/2019.- El presidente de VOX, Santiago Abascal (2i), el líder del PP, Pablo Casado (4i), y el líder de Ciudadanos, Albert Rivera (d), han posado junto a otras personalidades asistentes a la concentración convocada por su partido, Ciudadanos y el PP este domingo en la plaza de Colón de Madrid, en protesta por el diálogo de Pedro Sánchez con los independentistas catalanes y en demanda de elecciones generales. EFE/Fernando Villar

GRAF4982. MADRID, 10/02/2019.- El presidente de VOX, Santiago Abascal (2i), el líder del PP, Pablo Casado (4i), y el líder de Ciudadanos, Albert Rivera (d), han posado junto a otras personalidades asistentes a la concentración convocada por su partido, Ciudadanos y el PP este domingo en la plaza de Colón de Madrid, en protesta por el diálogo de Pedro Sánchez con los independentistas catalanes y en demanda de elecciones generales. EFE/Fernando Villar / Fernando Villar (EFE)

Diumenge 28 d’abril. Pedro Sánchez ja ha posat data a unes eleccions anticipades en què es batran en duel les dues Espanyes: la de la dreta tricèfala de la plaça Colón, en què Santiago Abascal (Vox) va obtenir carta de legitimitat, i la de la majoria progressista i perifèrica que va enderrocarMariano Rajoy en la moció de censura del 2018. Aquest serà, almenys, el leitmotiv de la campanya: o tots contra Sánchez o dic de tallafocs davant de l’espasa flamígera de les dretes i la ultradreta. Un dibuix de traç gruixut que esborra els matisos, però què és sinó una batalla electoral.

L’avanç electoral és un fracàs de Sánchez, que aspirava a esgotar la legislatura, però sovint s’oblida que també ho és de la majoria que el va coronar: el maig de l’any passat cap de les forces que va votar la moció de censura desitjava una crida a les urnes. Llavors el temor de les esquerres, el PNB il’independentisme català era l’ascens electoral de Ciutadans; paradoxalment ara, quan l’amenaça és l’extrema dreta i la seva capacitat de contagi sobre la dreta clàssica, l’independentisme català ha jugat amb foc... a risc de cremar-se.

Quatre conteses electorals en una. La del bloc conservador i ultraconservador, en el qualPablo Casado (PP) pugna per evitar el ‘sorpasso’ d’Albert Rivera  (Cs) i alhora emular el discurs d’Abascal per evitar una hemorràgia de vots cap a Vox. Lluita pel vot de centre entre Sánchez i Rivera, amb la foto de Colón com a oprobi del líder taronja. Batalla campal entre elPSOE i PodemPSOEPodem al crit de “¡No passaran!” amb el vot útil de l’esquerra i el cisma morat com a teló de fons. I disputa a Catalunya no només entre una ERC en alça i l’esfilagarsat espai postconvergent, sinó també entre els comuns i un PSC amarrat al compromís de Sánchez amb el diàleg.

Notícies relacionades

Tret que el tomb conservador sigui incontestable, la nit del 28 d’abril no sabrem el nom del futur president d’Espanya.  Primer, perquè no és descartable que hi hagi més d’una majoria possible: El PP, Ciutadans i Vox, en un extrem; el PSOE i Cs, al centre del tauler. Si les urnes vesteixen de taronja l’àrbitre de la política espanyola, les generals tindran un partit de tornada en les autonòmiques i municipals del 26 de maig, amb el mapa d’Espanya transformat en el Monopoly de les aliances postelectorals. 

L’INFLUX DE WATERLOO

Una cosa és segura: l’influx de Waterloo sobre l’estratègia d’Esquerra i elPDECat els ha inhabilitat per a la conformació de futures majories de govern. Cap president amb dos dits de front fiarà la seva estabilitat a unes forces independentistes immerses en una guerra caïnita i preses de les seves pulsions suïcides, a les quals, si el trident de Colón s’imposa a les urnes, arrossegaran el conjunt dels catalans.