Anar al contingut

Anàlisi

¿Quant pot canviar el mapa català el 28-A?

JOSE LUIS ROCA

¿Quant pot canviar el mapa català el 28-A?

Joan Tapia

Hi ha incògnites i una és si hi haurà càstig electoral per la decisió de votar contra els Pressupostos

Diumenge passat el PP, Cs i Vox van convocar una manifestació a Madrid per salvar Espanya. Van denunciar que Pedro Sánchez era ostatge dels independentistes, perquè havia negociat la figura del relator (pecat mortal), i van exigir l’aplicació a Catalunya d’un altre 155, però més dur (tancament de TV-3) i per temps indefinit.

A les 72 hores, una conjunció del PP i Cs amb ERC i el PDECat rebutjava els Pressupostos de l’Estat del 2019 i forçava la dimissió de Sánchez, que havia quedat en extrema debilitat. I el primer que va dir aquest divendres Pablo Casado és que el 28-A els espanyols hauran d’optar entre un Govern que pacta amb Quim Torra (el del PSOE) i un altre –el seu– que ja té a punt un altre 155.

Els interrogants

¿Com l’independentisme ha disparat amb tanta punteria contra els seus interessos? Per la guerra de caps (Carles Puigdemont i Oriol Junqueras), d’aparells (ERC, el PDECat i Crida) i perquè Puigdemont i Torra, que tenen segrestat el PDECat, estan fora d’aquest món. La seva aposta és 'com pitjor, millor'.

¿Com afectarà aquest desconcert el vot sobiranista? Les eleccions generals no els són favorables. En les catalanes del 2015 i 2017 van tenir el 47,8% i el 47,5% dels vots. Molt, però poc per proclamar que parlen en nom de Catalunya. En les legislatives del 2016 –les últimes– van tenir només el 32% enfront del 40,6% dels que 'grosso modo' defensen més autogovern (els comuns i el PSC) i del 24,3% dels ‘espanyolistes’ (el PP i Cs).

És clar que la seva força a Madrid no es basa en els vots, sinó que els seus diputats (17 sobre 47 catalans) poden, com s’ha vist, decantar majories. Però després de l’adveniment de la república, qualsevol resultat per sota de la suma dels comuns i el PSC els deixaria en un cert ridícul. ¿Com continuar parlant de la república catalana amb menys d’un terç dels vots? I no sembla que la suma dels comuns i del PSC (40%) pugui disminuir, fins i tot pot augmentat, mentre que la d’ERC (que en les enquestes puja) i la del PDECat (que baixa) sembla estancada. A més, no sabem si hi haurà llista unitària de l’independentisme –difícil– i hi ha la incògnita de com es presentarà el PDECat i com es fabricarà la seva llista.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Potser Sánchez no sigui digne de confiança, però sempre sembla preferible a un altre 155. I tractarà millor els presos. Aquest divendres, entre les proves de la traïció de Sánchez, Casado citava que durant mesos Junqueras i Jordi Sànchez han estat a presons catalanes dependents de la Generalitat. ¿És possible que la miopia política demostrada aquests dies pel secessionisme no tingui sanció electoral?

I també veurem si a Cs li és rendible advocar per un 155 de màxims. En les catalanes del 2017, Cs va ser el primer partit, amb el 24,4% dels sufragis, a l’aglutinar molt vot útil alarmat per la declaració unilateral. ¿Superarà amb el 155 aquest percentatge? Seria un autèntic terratrèmol polític. ¿Baixarà? ¿I quant?

Finalment, ¿quant impulsarà al PSC –alguna enquesta el passa de la tercera a la segona posició, després d’ERC– la política de desinflamació de Sánchez?