UN LLARG CONFLICTE BÈL·LIC

Putin guanya la guerra del mai acabar

Els aliats de Bashar al-Assad anuncien la proximitat de la pau, però la possibilitat d'un futur estable i sense bombes no s'entreveu a curt termini

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46962822 fet01  sochi  rusia   14 02 2019    i d  el presidente iran 190214165833

zentauroepp46962822 fet01 sochi rusia 14 02 2019 i d el presidente iran 190214165833 / SERGEI CHIRIKOV POOL

A punt de complir-se vuit anys de l’inici de la carnisseria a Síria, el president Donald Trump dona per derrotat l’Estat Islàmic i retira les tropes del camp de batalla i els aliats de Bashar al-Assad anuncien la proximitat de la pau, però la possibilitat d’un futur estable i sense bombes no s’entreveu a curt termini. S’endevina més aviat un nou-vell conflicte en portes, deixats els kurds als peus dels cavalls pels Estats Units i a mercè dels designis del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan; s’entreveu el renéixer d’una franquícia d’Al-Qaida a Idlib, sotmesa a un programa intensiu de bombardejos; s’intueix l’oposició de l’Iran a un futur sense el concurs d’Hezbollah, i algun ressentiment més entre presumptes aliats.

La reunió d’aquest dijous a Sotxi dels tres protectors del règim sirià –Rússia, Iran i Turquia– serveix tant per entreveure la victòria d’Al- Assad, tot i que sense data segura, com per remarcar les seves diferències de criteri i, el que no és menys important, per ressaltar l’absència dels Estats Units i els seus socis en el disseny de la sortida a la matança, si és que tal sortida existeix. El desenvolupament dels esdeveniments a partir del 2015, els errors d’apreciació comesos per l’Administració de Barack Obama i els titubejos de sempre dels europeus han deixat a unes altres mans el futur sirià, malgrat que Europa és i serà per molt de temps el territori més afectat pel desenllaç de la guerra: flux de refugiats, excombatents de Daesh de tornada a casa amb els seus traumes o intoxicació a sobre –el cas de Shamima Begum, l’últim conegut– i l’eficàcia del poder tou posada en dubte per les solucions expeditives.

Cap garantia

Notícies relacionades

No només això, l’aparent aniquilació del califat no és garantia de més seguretat dins i fora del món musulmà. Al contrari, ningú sap quin serà el nou actor universal de referència del gihadisme ni si aquest serà una organització de nou encuny, la successora natural d’Al-Qaida, de Daesh o de totes dues al mateix temps o, potser, una versió adaptada a la realitat local d’un nou escenari propici. Només la màquina de propaganda de la Casa Blanca pot creure que la derrota a Síria del califat pretès aclareix sense reserves el futur i liquida el desafiament integrista al Pròxim Orient.

Amb els anuncis d’una pau molt pròxima ni tan sols aclareix el dubte sobre la possibilitat real de reconstruir el teixit social d’una comunitat devastada, derrotada en la batalla contra l’autòcrata. Com en els altres escenaris de les primaveres àrabs, tret del cas de Tunísia, el bany de sang ha condemnat les víctimes a quedar sotmeses als plans de forces foranes, tot i que el president iranià, Hasán Rohani, digui que els “grans passos” de Sotxi han sigut possibles sense la intervenció de “cap poder estranger”. Ha sortit vencedora l’estratègia de Vladímir Putin, convocant de la cimera, de convertir-se en veu ineludible per liquidar o almenys atenuar la crisi, tot i que potser el paper a exercir per Síria en el futur sigui el del malalt crònic.

Temes:

Síria