MIRADOR
Deixem que les pel·lícules facin anys en pau
jgarcia3969735 exit television pelicula la boda de mi mejor amigo190214151907
D’un temps ençà, cada vegada que algú celebra l’aniversari d’una pel·lícula tremolo. Sé que alguna vegada ho he fet, que he escrit sobre el desè, el cinquantè o ves a saber quin aniversari de pel·lícules que m’agraden. I segurament hagi caigut en els mateixos errors que comentaré a continuació. Però si alguna vegada ho torno a fer ha de ser per un motiu de pes. Entre totes les noves modes periodístiques, he desenvolupat un rebuig frontal cap aquests articles que celebren l’aniversari d’una pel·lícula i, de passada, ens assenyalen el que no vam saber veure-hi. No tots aquests textos van per aquí, òbviament. Alguns són només recordatoris romàntics sobre com de ràpid passa el temps o excuses per organitzar un abans i un després, per reunir els actors d’una pel·lícula i demostrar que l’edat és més pietosa amb ells que amb la resta dels mortals. Aquests últims són inofensius; poden fer gràcia o no, però no molesten.
He llegit unes quantes vegades que ‘La boda del meu millor amic’ està infravalorat
No em refereixo ni a aquests textos innocus ni, a l’altre extrem i més escassos, a anàlisis elaborades o relectures des d’altres perspectives (madurades pel temps o motivades per la conjuntura) d’obres de fa anys. Em refereixo a aquests articles que, de forma absolutament capritxosa, reescriuen el passat de les pel·lícules, ens diuen que en el seu moment no vam saber entendre-les o confonen llegir un film des d’una òptica contemporània amb projectar-hi el que els va bé.
Aquests dies, amb motiu de la portada d’‘Entertainment Weekly’ (especial comèdia romàntica) que reuneix els actors de ‘La boda del meu millor amic’ (1997) uns anys després, he llegit unes quantes vegades que la pel·lícula de P.J. Hogan està infravalorada. Caram. Primera notícia. M’alegra que es recordi com n’és de bona, però aquesta pel·lícula sempre ha estat ben considerada. La mateixa ‘Entertainment Weekly’, aquesta vegada amb la complicitat de Zooey Deschanel i Joseph Gordon-Levitt, actors del film, ens explica també de què va realment ‘(500) días juntos’ (2009)... perquè és obvi que al seu dia ningú la va entendre. ¿De veritat? Aparquem d’una vegada aquestes celebracions perquè més que aniversaris feliços són festes sorpreses que mai van ser una bona idea.
