Doble error amb el veto als Pressupostos

La coalició que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa mitjançant una moció de censura ha durat tan sols vuit mesos i mig. Amb el rebuig dels Pressupostos Generals de l’EstatPressupostos Generals de l’Est va quedar trencada aquest dimecres, al votar junts per tornar els comptes al Govern l’oposició de dretes i els partits independentistes catalans, decisius aquests últims per decantar la decisió final. Ara, el president del Govern anunciarà aquest divendres l’avançament de les eleccions generalseleccions generals, la data de les quals es desconeix, però la del 28 d’abril sembla la més probable.

El fracàs de la tramitació dels Pressupostos no pot estranyar donada la dificultat de governar amb només 84 diputats de 350 i més en temps convulsos com els actuals, mentre a poca distància del Congrés, al Tribunal Suprem, se celebra el judici al procés. Per als dos partits independentistes, era molt complicat votar a favor dels comptes en aquestes circumstàncies, però ells mateixos van fer encara més difícil un acord amb el Govern al plantejar exigències fora de lloc, com la interferència en el procés judicial o el dret d’autodeterminació. El portaveu d’ERC, Joan Tardà, va qualificar la ruptura de "gran error històric", però carregant la culpa a l’"esquerra timorata" que no ha tingut la "valentia" de pactar amb els independentistes. L’error històric, no obstant, ho és també d’ERC  i el PDECat, que no tindran cap altra oportunitat tan favorable per intentar una sortida política a la situació catalana. Si la triple dreta aconsegueix el poder, s’anuncia un 155 permanent155 permanent, un tracte de gran duresa contra els dirigents processats i el rebuig de qualsevol indult. Però, encara que el PSOE arribés en primer lloc i pogués formar Govern amb Cs –Albert Rivera ja avança que no s’aliarà amb Sánchez–, l’independentisme sortiria perjudicat pels vetos de Cs per pactar amb els socialistes.

La devolució dels Pressupostos és també un error perquè Catalunya deixarà d’ingressar més de 2.000 milions i perquè les polítiques socials a tot Espanya quedaran al marge. Tot i que es mantindrà la pujada del salari mínim i de les pensions, la despesa social no augmentarà (en violència de gènere, pobresa infantil, dependència, recerca i desenvolupament, infraestructures, beques, vivenda, ocupació juvenil o prestació d’atur, entre altres partides), ni hi haurà nous impostos per finançar aquestes millores ni s’incrementarà l’IRPF a les rendes més altes. Doble error, polític i econòmic.