L'espiral

Comença el judicijudici. Tornem a reviure la tardor convulsa del 2017. En realitat, no n’hem sortit mai. Llavors, una espiral de vertigen va engolir la serenitat i el seny necessaris per afrontar els esdeveniments. El judici coincideix amb un altre moment convuls. Sense Pressupostos, sembla més que probable que Pedro Sánchez avanci les eleccionseleccions. El que vingui després pot ser pitjor, molt pitjor. Tres dretes competint per transmetre la imatge del més dur del país. Una cosa molt semblant al que passa a les files independentistes. En el món de les aparences, la cessió és pecat mortal.

Mentrestant, el món real continua. El conseller Bargalló està agitant el model educatiu convergentmodel educatiu convergent per reconduir-lo a èpoques del tripartit. Doblar l’oferta d’instituts escoles, pagar llars d’infants, impulsar l’escola innovadora o frenar el decret de menjadors al qual s’oposen les AMPA i els sindicats són algunes de les seves prioritats. Però el canvi de rumb està pendent d’un acord al Parlament. I continua la paràlisi política. Pactar pressupostos també significa més diners per a les necessitats socials. La situació actual només beneficia els que han fet de la tensió el seu 'modus vivendi' i als que esperen que el "com pitjor, millor" desemboqui en una insurrecció popular. Un malbaratament de paraules nobles per ocultar una espiral d’autodestrucció que, en realitat, només traeix el benestar de les persones.