Catàleg d'hipocresies

En un món que aparentment facilita tant les comunicacions com el nostre, caure en la trampa de la banalització, la falsedat, la inoportunitat, la infantilització i altres pandèmies és massa fàcil. A tots ens passa un dia o un altre, però de tot el catàleg d’hipocresies la que em rebenta especialment és la que s’explota des de les institucions.

A mi em sembla que no es poden dedicar més recursos a les campanyes publicitàries d’una acció que a l’acció en si mateixa. Hi ha d’haver proporcionalitat i, sobretot, han de servir per a alguna cosa. Fa unes setmanes vaig veure unes banderoles cridaneres al carrer de Balmes que anunciaven una suposada exposició sense dir on es feia. Més tard per altres canals vaig entendre que 'Mirades del verd' era una exposició itinerant sobre espais verds a la ciutat. Tenint present que són ben pocs i la quantitat de microaccions a tots els barris que es podrien fer sense massa esforç la campanya resulta com a mínim desconcertant. Em va passar el mateix setmanes després amb l’anunci omnipresent d’un premi de comunicació social que porta el nom de Montserrat Roig, com si tal cosa. Segurament, a banda de la dotació per al guanyador el premi havia d’estar molt repartit en insercions publicitàries.

Notícies relacionades

¡Tu! ¡Estàs destruint el planeta!

Dir-se Terricabras

I ¿què dir de l’última campanya sobre el reciclatge? Diria que voreja el cinisme quan culpabilitza la ciutadania de la catàstrofe ecològica. Proposo un exercici molt simple, digues-me tu què fas, quins mitjans destines, què afavoreixes amb les teves polítiques i demana’m, llavors, només llavors, que m’afegeixi, perquè en aquest punt la col·laboració (i fins i tot la campanya institucional) tindran sentit.

Ja em perdonaran l’acritud, però no sé si necessito que el 'community mànager' de TMB em desperti dilluns per preguntar-me si m’he portat bé el cap de setmana. ¿Podem deixar-nos de tonteries? L’exigència ètica del públic passa per posar el respecte al ciutadà per damunt de tot, i recordar-nos-ho constantment. Ah, i si s’acosten eleccions, ja ens podem preparar.