Noies de Derry

Unes noies malparlades que destrossen la correcció política en un col.legi catòlic; un noi catòlic (però anglès) que va al col.legi femení perquè al masculí se'l menjarien; una monja racionalista; una família que sopa cada divendres tones de patates fregides. Agafin tot aquest merder i col·loquin a Derry als anys més virulents del conflicte de l’Ulster, hi afegeixin el despertar del sexe i les estretors de la classe obrera, i en facin una comèdia hilarant. Això és Derry girls, que es pot veure a Netflix i que és un exemple de com sota el pes de les tragèdies quotidianes i constants es pot viure amb sentit de l’humor, és a dir, amb distància, amb intel·ligència.

No es pot dir que el conflicte s’amagui. Ben al contrari. És present a cada capítol. Però un atemptat es relaciona amb les dificultats del trànsit i un soldat anglès que inspecciona l’autobús de les noies no és percebut com un enemic, sinó com un objecte de desig sexual. El to és similar al de The young ones i no hi ha mite o divinitat (religiosos o patriòtics) que s'aguantin més de dos minuts. Després d’una nit (fracassada) on es troben totes aquestes noies per estudiar història, una d’elles, conscient que suspendrà, diu al jove anglès: "Ho veus, si no ens haguéssiu envaït tantes vegades, ara no tindríem tants temes per a l’examen". Vull pensar que d’aquí a un temps podrem tenir una sèrie així. És de les poques esperances que em queden, ara per ara.