El fracàs del diàleg

El diàleg entre el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat ha “encallat”,per utilitzar la paraula que ha utilitzat la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo. ‘Fracassat’ potser seria la paraula adequada, ja que aquesta és la sensació que transmetia en la roda de premsa Calvo, rostre d’un Govern atrapat al foc creuat d’una oposició deslleial i irresponsable i d’uns independentistes catalans que van plantejar la negociació en uns termes –el dret a l’autodeterminació plasmat en un referèndum i la intervenció governamental en el procés judicial als líders del procés– sobre els quals ni aquest Govern espanyol ni qualsevol altre pot negociar.

Durant anys des de Catalunya, i no només des de les files independentistes, s’ha acusat el Govern espanyol d’inacció respecte al conflicte català. A aquesta inacció que personificava Mariano Rajoy se li atribuïa, amb raó, haver agreujat un problema ja per si mateix amb profundes arrels polítiques, socials, econòmiques, històriques i fins i tot sentimentals. L’arribada de Sánchez a la Moncloa, mitjançant la moció de censura, va obrir una nova fase. Per primera vegada en anys, Catalunya tenia a Madrid un Govern disposat a negociar tant el dia a dia autonòmic (mitjançant les comissions bilaterals) com la crisi catalana entesa com un conflicte polític. El límit, com no podia ser de cap altra manera, era el marc constitucional i estatutari. Aquest Govern, en situació de franca minoria en el Congrés, l’únic que ha rebut per part dels partits independentistes són dues esmenes a la totalitat als Pressupostos, l’exigència d’unes condicions inacceptables i tota mena de gestos provocadors i insolències.

Així, doncs, l’independentisme ha de reflexionar. Potser la manifestació del diumenge que ha convocat la triple dreta l’ajudi. PP, Ciutadans i Vox es manifestaran per intentar forçar al carrer el que no poden en el Congrés, unes eleccions anticipades. Sense Pressupostos, la legislatura s’escurça, com va admetre Calvo, i l’alternativa a Sánchez poden ser els convocants de la manifestació. El PSOE (barons i exlíders) també hauria de reflexionar. Si amb un gest tan nimi com el del relator n’hi ha prou per incendiar el país (i el partit), seria convenient que aportessin les seves propostes per solucionar el conflicte català. El Govern pot haver comès errors, però la seva solitud en aquest procés és descoratjadora.