La metròpoli del futur

Barcelona-2030

Davant l'increment de les crítiques al monocultiu del turisme com a únic motor financer de la ciutat hem d'oferir alternatives, i la recerca d'excel·lència i la seva transferència tecnològica n'és una d'aquestes

3
Es llegeix en minuts
farow

farow

He participat recentment, gràcies a l’amabilitat dels organitzadors, amb d’altres investigadors i gestors de la investigació en reunions i fòrums sobre com ha de ser la Barcelona del futur. En primer lloc, sempre és d’agrair que els pròxims administradors de la ciutat demanin l’opinió dels que ens dediquem a la ciència, fet que indica que a poc a poc l’activitat derivada de la mateixa va guanyant pes polític i social. Encara hi ha molt camí per recórrer, però almenys no anem cap enrere. Deixeu-me que us resumeixi en unes quantes línies un esborrany de les possibilitats i necessitats de la nostra ciutat.

Apostar pel coneixement i la investigació 

Barcelona és la capital de Catalunya i com a tal ha de ser el far que il·lumini una aposta pel coneixement i la investigació al país com a motor educatiu, de cohesió social i econòmic. Però la nostra metròpoli també ha de ser generosa, i l’ús d’aquesta paraula no és producte de l’atzar, sinó que ha d’arrossegar el desenvolupament de les ciutats, viles i pobles de les comarques veïnes, ja sigui dins del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. El valor de la investigació experimental i clínica de l’àrea de Can Ruti a Badalona, amb l’Institut Josep Carreras (IJC), l’Institut Guttmann, l’Hospital Germans Trias i Pujol i el seu institut d’investigació o el IrsiCaixa; l’àrea de Bellvitge a l’Hospitalet i la seva Fira; l’aposta de Sant Boi de Llobregat com a clúster biosanitari en salut mental; de Castelldefels, amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i de Cerdanyola del Vallès, amb el Sincrotró ALBA han de continuar sent estimulades i ajudades des de l’Ajuntament de Barcelona, fent-les partícips de projectes de futur comuns. De l’imprescindible equilibri territorial amb altres parts del país, ja n’he parlat altres vegades i avui no insistiré.

Finançament congelat en el temps

Notícies relacionades

¿Com volem que sigui la Barcelona de la pròxima dècada i què necessita per convertir-se en un pol més important d’investigació i innovació? La resposta primera i la més certa és que necessita diners. L’infrafinançament de la investigació és el veritable full perenne. La que sempre queda en l’arbre del pressupost i no arriba mai al terra de la resta dels mortals. Congelada en el temps com aquelles sobres del sopar de Nadal. Davant l’increment de les crítiques al monocultiu del turisme com a únic motor financer de la ciutat hem d’oferir alternatives, i la recerca d’excel·lència i la seva transferència tecnològica n’és una d’aquestes. Per a això hem de disposar de nous espais per desenvolupar aquestes línies i l’àrea del Besòs i Sant Adrià, així com la Zona Franca, semblen zones prometedores. Però hem de fer atractiva la ciutat també per a professionals estrangers de prestigi perquè puguin instal·lar-se, facilitant lloguers assequibles per als investigadors joves i reforçant l’anglès a l’escola per als seus fills. Hem d’aconseguir a més oferir un entorn agradablereduint el nivell de contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem competir amb Amsterdam, Zuric o Copenhaguen hem de posar els recursos i les mesures legislatives (compra pública innovadora) i fiscals (desgravacions i llei del mecenatge) per aconseguir-ho. Hem de tornar a reformular barris com el 22@ perquè es converteixin en nuclis d’emprenedors i d’'start-ups’ tecnològiques encara millors. Les nostres bones escoles de negocis han de fomentar la formació de professionals del més alt nivell que siguin capaces de generar riquesa econòmica per a tothom amb la indústria i el món empresarial a partir del bon nivell acadèmic dels nostres investigadors; i les universitats han d’implicar-se més amb la ciutat per reforçar el seu paper clau a l’ascensor social.

Necessitem reptes per a Barcelona. Decidir què volem ser. Si afavorir esdeveniments magnífics com el Congrés de Telefonia Mòbil o el desenvolupament de la tecnologia del 5G que ens posicionen al món; o volem ser presa fàcil dels especuladors econòmics. Si volem ser una San Diego amb bon clima, plena de congressos mundials i amb universitats i centres d’investigació (Salk Institute, University California San Diego, Scripps Research Institute, J. Craig Venter Institute...) i biotecnologia (Illumina, Abcam, Amgen, Biorad ..) excepcionals o el Chicago de l’època dels gàngsters. En aquest sentit, molts creiem en el nostre talent local, però també amb encara una obertura més gran de Barcelona al món i la seva màxima internacionalització. En una ciutat que des del seu compromís social creix creient en la meritocràcia. Em direu que és car invertir en aquesta Barcelona del futur. Us diré que és molt més car no fer-ho.