Al final de les paraules

Un es pot imaginarPedro Sánchez, les mans al darrere, el cos inclinat, fent voltes a la Moncloa al voltant d’un assessor que, amb el diccionari a la mà, li proposava paraules a l’atzar. Posa-hi ‘mediador’. En comptes de ‘mediador’, posa-hi ‘facilitador’. En comptes de ‘facilitador’, posa-hi ‘relator’. Va llançar paraules a l’aire fins trobar-ne una que va creure buida i inerme, suficient perquè tant l’Executiu central com la Generalitat poguessin donar-li el sentit que més els convingués. Total, l’objectiu era tirar fum a l’aire i que, entre la boira, no es veiés els independentistes retirar l’esmena als Pressupostos.

Això és el que volia el Govern central. I també dos ous durs: el Govern català va filtrar a la primera que la seva proposta a Pedralbes va ser la mediació, igual que als conflictes internacionals. N’hi va haver prou revelant allò que la Moncloa s’havia callat perquè cada vegada que Carmen Calvo esmentés el relator, se sentís dirmediador. És difícil jugar a l’‘Scattergories’ amb els que porten anys aguantant-se només amb el relat, perquè et porten avantatge. La vicepresidenta va intentar recordar que el coordinador se cenyiria a la taula dels partits polítics, però empatava amb si mateixa quan parlava de les condicions que havia de reunir aquesta figura. Si el mitjancer exercirà entre partits, ¿per què són els governs els que negocien d’amagat el seu paper?

El judici del procés

Resulta fins i tot conseqüent que, en ple incendi, Pedro Sánchez fes saber que publicarà un llibre, com si provés de sobreviure agafant-se a les paraules. ‘Manual de resistència’,el titularà. En fi, Aznar va omplir els dies de crispació, Zapatero de bons desitjos i Rajoy va ocupar el temps amb més temps, deixant que passés sol. Sánchez s’exigeix distingir-se del seu predecessor i s’obliga a tot el que aquest no feia. Vola, corre, posa, parla. Però se li acaba el diccionari: si no aconsegueix els Pressupostos, no hi haurà sortida. El que hi haurà serà el judici del procés, que ja estarà en marxa al Suprem.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No obstant, no és el Govern l’únic que grapeja el lèxic. També hi ha l’Albert Rivera. Sobretot, hi haPablo Casado, que un pot imaginar-se’l provant de muntar el cavall de Santiago Abascal. PP i Ciutadans encoratgen la mobilització popular, com va passar amb l’Estatut. Casado flirteja fins i tot amb la idea d’una moció de censura i així com d’altres remenen el diccionari, ell remena el Codi Penal. “Alta traïció”. Casado utilitza les paraules com si no pesessin. “Fellonia”. Aznar el mira i Abascal el mesura. També ell s’exigeix distingir-se del seu predecessor.  

Al final de les paraules, es veu que Sánchez no té més remeis. Semblarà que tot sigui per mantenir-se. Segurament ho és. Però, ¿què hi ha al final de les paraules de Casado i Rivera? La crispació crispada. S’arrisquen a encendre una metxa que d’altres rendibilitzarien i que, a més, se’ls pot escapar de les mans perquè convoquen al carrer la política que no despleguen a les institucions. Les paraules són lleugeres, però no buides. El PP ha optat per inflamar-les sense contemplar l’efecte social que pugui tenir i anirà a clamar-les a la plaça de Madrid on més gran oneja la bandera.