Manual de resistència

El president del Govern ha escrit un llibre titulat 'Manual de resistencia',  un llibre titulat 'Manual de resistencia', que es publicarà en els pròxims dies i que és una altra primera vegada: Pedro Sánchez va ser el primer a arribar a la Moncloa a través d’una moció de censura i mai abans un president havia publicat un llibre durant l’exercici del seu càrrec. Ja en tenen prou amb les seves coses, diu el sentit comú. Els portaveus de Sánchez han explicat que, en realitat, el va escriure abans i ara, simplement, l’ha actualitzat.

De moment, l’únic que sabem és que repassa les seves turbulentes vivències a la primera línia del PSOE i abunda en la seva victòria sobre tòpics com “és impossible guanyar unes primàries a l’aparell d’un partit” o “aquí ningú dimiteix per ser fidel a la seva paraula”. Això últim és especialment graciós, si tenim en compte que Sánchez va guanyar la moció de censura prometent “eleccions com més aviat millor” i d’això ja en fa més de set mesos. A més, és una persona que s’ha caracteritzat, entre altres coses, per dir una cosa i la contrària, de vegades un mateix dia, o per actuar amb doble mesura, en funció de quin ministre tenia la societat instrumental.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El títol, ‘Manual de resistència’, ens explicarà què cal fer per aguantar a la poltrona encara que portis el teu partit a assolir els pitjors resultats de la seva història. A falta de conèixer la lletra petita, cal admetre en aquest tema una petita i sibil·lina genialitat: l’existència d’aquest llibre, amb aquest títol, s’ha fet pública el mateix dia en què ERC ha presentat una esmena a la totalitat dels Pressupostos, fet que, en una situació normal, podria perjudicar la legislatura. Les exigències dels independentistes per votar-hi a favor tenen cert caire bananer; per exemple, quan demanen al Govern la intervenció en la fiscalia a fi de condicionar el judici per la declaració unilateral d’independència.

És grotesc que els polítics, m’és igual de quin partit, parlin en públic de manipular els tribunals. Una cosa és la intuïció que això passa amb certa assiduïtat, i una altra és comentar-ho com qui parla del temps i utilitzar-ho per al xantatge. El manual de la resistència aplicat per Sánchez fins ara ens fa pensar que li és una mica igual el que passi amb els Pressupostos. A Rajoy li demanava eleccions si no s’aprovaven, i els comptes del PP li semblaven infames. Potser és aquesta una bona oportunitat per ser fidel a la seva paraula i que el llibre no es redueixi a una bona historieta de ciència-ficció. El títol de l’obra em resulta presumptuós. Rajoy tenia el manual dels manuals i al final, va caure. Seria interessant que Susana Díaz es llegís el llibre, per veure com pot resistir-se al mateix Sánchez.