DUES MIRADES

Si fos un espanyol...

Si fos conscient de pertànyer a una "democràcia plena", em faria una vergonya extrema convèncer el món que, efectivament, visc en una plena democràcia

1
Es llegeix en minuts

this-is-the-real-spain-2a-parte-1 / periodico

No he trobat cap vídeo de cap democràcia “oberta i desenvolupada” del món, de cap “país lliure”, que promogui el país dient que, efectivament, és una “democràcia oberta i desenvolupada” i, molt menys, dient que es tracta d’“un país lliure”. Ni tan sols se m’acut que els alemanys o els francesos ho puguin arribar a imaginar. Com a molt, he vist campanyes de promoció de formatges o rutes per la Selva Negra.

Notícies relacionades

Però, aquests que dic, no tenen la necessitat de demostrar que són el que són. Ja se sap. Si jo fos un espanyol convençut d’aquestes coses, doncs, si jo fos un espanyol conscient de pertànyer a una “democràcia plena”, em faria una vergonya extrema haver de convèncer al món que, efectivament, visc en una plena democràcia. Per la simple raó que aquest tipus d’argumentació és innecessària. O impertinent. En el primer cas, perquè hauria de ser implícita, coneguda, sense haver-la de defensar. En el segon cas, perquè és redundant i excessiva, inútil i pomposa, i perquè, en ser-ho, justament va a la contra del que es defensa, no s’adequa a la finalitat que persegueix.

Isabel Coixet, en la campanya “This is the real Spain” diu que no hi res de tan valuós com la veritat. No hi puc estar més d’acord. La veritat és, per exemple, que Irene Lozano, responsable d’España Global, ha dit que els presos són “líders que han comès delictes”. La veritat és que, en un país lliure, això no ho decideix la senyora Irene Lozano.