Màrtirs

El capital de l’1-O, una mobilització sense precedents a Europa brutalment reprimida, es va anar diluint en una matussera declaració d’independència, l’erràtic comportament de Puigdemont i la investidura de Quim Torra, un activista amb un rosari de publicacions sectàries i una evident incapacitat política. Torra és el pitjor error de l’independentisme, especialment davant una Europa en guàrdia contra els nacionalismes.  

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’independentisme no va saber jugar bé les seves cartes, que les tenia. I ara està tornant a desaprofitar la jugada. Té, d’una banda, el Govern de Sánchez amb un pressupost per pactar (positiu per als interessos socials de Catalunya) i, per una altra, l’inici d’un judici que posarà el procés sota els focus. Que Torra amenaci amb una cosa semblant a la insurrecció si la sentència és negativa, juga en contra dels interessos dels presos, però, sobretot, demostra ignorar el país on viu.

Confondre la realitat

Ni la ciutadania es va posar dreta amb el 155 ni ho farà en uns mesos. De nou, cert sector de l’independentisme confon la realitat complexa de la societat catalana amb l’homogeneïtat que el seu anhel nacionalista difon amb afany. Tot i que sorollosos, els CDR són una ínfima proporció de la població i la Crida amb prou feines ha aconseguit 54.400 adhesions. És pervers voler convertir els presos en màrtirs per donar ànim a la causa. Més encara quan es poden convertir els problemes en oportunitats.