Fru-fru de togues al Suprem

Si s’hi para l’orella, ja es pot sentir el fru-fru de les togues al Tribunal Suprem. El judici de l’1-O ha de fer justícia. No és una obvietat barroera. Juristes acreditats com Martín Pallín, López Garrido i Pérez Royo han apreciat un disbarat en la instrucció del procés. Qui diu disbarat, diu afany d’escarment. Malgrat la feblesa de la tesi de la violència, els delictes imputats són de la màxima gravetat i comporten penes extremes. La presó preventiva forma part del quadro de desmesura, encara que la fugida de Puigdemont, Rovira i d’altres brinda amb safata l’argument per no revisar-la.

Els encausats convertiran la seva defensa en un al·legat contra la democràcia espanyola, on segons ells els drets humans estan en desballestament. També intentaran que el procés actuï com una catapulta internacional per a la causa independentista. El món no es va empassar el 2017 el somni de la secessió catalana, a veure si s’empassa ara la il·lusió que Espanya ha aconseguit enganyar a tothom durant mig segle i Franco continua viu.

Aquesta estratègia de defensa és coherent amb l’essència nuclear del procés: l’agit-prop permanent. Potser serveix per apuntalar internament el relat independentista just quan el caïnisme l’empeny cap a la implosió. Però en el pla estrictament jurídic no sembla la millor línia de defensa dels encausats.

Al·lucinacions

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els independentistes consideraran qualsevol sentència no absolutòria com el certificat de la democràcia absent i de l’adulteració de la justícia espanyola. Causa al·lucinacionssentir aquest argument en boca dels qui van dissenyar una llei de desconnexió que donava al president de la Generalitat el poder de designar el president del màxim tribunal de la Catalunya independent.

El Suprem ha de fer justícia. Justícia amb totes les garanties, sense màcula. Justícia reparadora, no d’escarment. La sentència no pot oferir les fissures causades per la sobreactuació en la instrucció del cas. El tribunal s’hi juga la seva pròpia credibilitat (malmesa després de l’esperpent dels impostos hipotecaris) i la de les institucions de la democràcia espanyola. El partit comença ja.