De com el nazisme va guanyar en les urnes... més d'una vegada

El 1939, gairebé mil jueus van abandonar Alemanya a bord del 'St Louis'. Els Estats Units no els va acollir; Canadà, tampoc; Cuba, tampoc.  Els van tornar a Europa. Van acabar als camps de concentració dels quals fugien.

El 1941, va salpar l’'Struma', que tampoc van deixar atracar a cap port.  781 passatgers, tots jueus –entre ells, més de cent nens i alguns nadons–, tots van morir.

La setmana passada, vaig parlar de 140 menors que eren a alta mar en risc de mort. Un d’ells ja ha mort. Podia haver sigut rescatat, salvat. Però no es va deixar salpar els barcos que ho haguessin fet –i que estaven preparats, al port, amb tota la tripulació llesta, sense despesa per al contribuent–, mentre que es va gastar una xifra desmesurada en un menor que se sabia que havia mort. En un rescat que vam pagar tots.

I, perquè no es tergiversin les meves paraules, no estic en contra del rescat del Julen. Estic absolutament en contra de la decisió de no deixar salpar l’'Open Arms' i l’'Aita Mari'.

Els jueus que van morir fa 80 anys van rebre el mateix tracte mediàtic que el nen que va morir la setmana passada: cap. Aquest nen no ha tingut eco en les notícies. Jo me n’he assabentat via Open Arms Fund.  El rescat del cos del Julen ha acaparat tots els mitjans.

Tot i que ara, en les pel·lícules, se’ns vulgui fer creure que la població estava a favor dels jueus, això és radicalment fals. Jo he sigut a Dachau (foto). El camp de concentració era al costat del poble i, de fet, alguns dels habitants donaven menjar als internats a través de la tanca. L’antisemitisme era rampant a Occident, durant la guerra i després. N’hi ha prou de llegir les memòries de Boris Cyrulnik, que sobreviu a la guerra i que després ha de torejar amb l’antisemitisme.  O 'L’assassí cec' de Margaret Atwood, que parla de l’antisemitisme al Canadà.

S’ha de recordar que Hitler va arribar al poder en unes eleccions democràtiques i que Àustria es va annexionar al Tercer Reich en un referèndum democràtic. I que aquella gent que estimava el 'Führer' veia normal que es desposseís els jueus dels seus béns i que se’ls internés en camps de concentració, perquè eren jueus. Que veia lògic que el Canadà i els Estats Units no deixessin entrar al port el 'St. Louis' i tampoc l’'Struma'. Com ara una gran part de la nostra població veu lògic no deixar entrar eal nostre país gent que fuig d’una guerra i deixar-los morir al mar. Deixar morir els nens i nadons també.

Sembla que ens indignen els camps de concentració nazis, però, no, les atrocitats de la guerra a Síria. I també parlem d’un genocidi. L’informe d’Amnistia Internacional parla d’una neteja ètnica d’«escala històrica».

El règim de Bashar al-Assad, amb el recolzament de Rússia i l’Iran, fa més de set anys, davant el nostre silenci còmplice, que perpetra el que és, sens dubte, el genocidi més gran des de la segona guerra mundial. I l’Exèrcit Islàmic, per la seva banda, es carrega xiïtes, cristians, assiris i totes les altres minories que creu que li obstaculitzen el seu camí per establir un califat. 

I que no em diguin que «és que els que van al barco han pagat màfies de tràfic de persones». ¿I es creuen que els jueus que intentaven fugir del nazisme no pagaven gent que traficava amb el seu futur? ¿No veuen pel·lícules de la segona guerra mundial o què?

O que no em diguin que «aquí no caben i no podem acollir-los». És clar que podem.

El mer fet que la població augmenti també incrementarà la demanda. Si hi ha més població, hi ha més feina. Per això, l’arribada d’immigrants va ser clau per a l’espectacular creixement econòmic dels anys de vaques grasses (entre el 2001 i el 2006 van aportar el 30% del PIB), sobretot en sectors com el turisme i la construcció.

D’altra banda, menys de l’1% dels beneficiaris de pensions a Espanya són estrangers, mentre que 1,7 milions de persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social estan aportant al sistema. I són dades del Ministeri d’Ocupació; no, d’una ONG rastaflauta.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El que va inaugurar el nazisme, com a sistemàtica manera d’aniquilar el que era diferent, ha confirmat que aquella eficàcia pot repetir-se tantes vegades com es vulgui. L’excepcionalitat del nazisme no va ser tal: ha contribuït a definir la postmodernitat. 

Per això, quan dic que les consignes de Vox en realitat són neonazis, sé molt bé del que estic parlant.