Encara parlo amb la màquina

Em sembla just que manifesti el meu agraïment a l’inventor de la màquina d’escriure, el senyor Tytell.

Jo he escrit tots els meus llibres i els meus articles en una Olivetti Studio 46.

La col·locació de les tecles que s’anaven entintant semblava arbitrària però era un gran encert tenint en compte la posició i la mobilitat dels dits. L’escriptor parlava amb les tecles, i aquesta conversa – tan ràpida, tan breu com podia – per deixar pas a la continuïtat de tecleig.

Per a l’inventor cada màquina d’escriure era única. Com l’inventor recordava a tothom que aquell aparell no venia de cap cable que sortís de la paret. Allò era vida que estava amagada a l’interior. Hi havia marques distintives: un control al carro, un retard de les tecles o un desgast particular de la “G” o de la “P”. Això es reflectia, com una empremta digital al paper.

Tytell va examinar durant molt de temps els documents escrits a màquina per la FBI i la policia. Quan veia una carta era capaç de descobrir la màquina culpable.

Des que vaig començar a escriure, quan era adolescent he fet ús d’una màquina d’escriure mecànica. No soc pas un artista del teclejat. A vegades els dits sembla que em fan equivocar perquè hagi d’aturar-se. No m’enfado i no la renyo pas. Em dona l’oportunitat de repensar l’escriptura que avança, o potser de l’error en neix una frase que sembla que quedarà millor.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Soc amic dels errors que m’ajuden a créixer en la diversitat.

Ara ja no hi ha aquell tecleig poderós i sorollós. Ara en les redaccions domina un absolut silenci. Alguna vegada que hi he entrat he vist com s’ha imposat la teclejadora pacífica. El soroll no sap dir res.