Petit observatori

Jo vaig tenir un savi al meu costat

Repeteixo aquesta afirmació de l'admirat Borja de Riquer i Permanyer: «El creixement de l'independentisme és molt superior al de la identitat exclusiva catalana»

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40745317 barcelona 27 10 2017  pol tica   gente con banderas espa ola171030100149

zentauroepp40745317 barcelona 27 10 2017 pol tica gente con banderas espa ola171030100149

Penso que no ha de passar inadvertit el rigorós article que Borja de Riquer Permanyer va publicar fa unes setmanes a la premsa. Jo li tinc un gran respecte des de sempre, augmentat, si és possible, en aquells dies en què vaig tenir l’honor de compartir amb ell alguns dels actes celebrats a la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

L’article de Borja de Riquer duia aquest títol: “Radiografia política dels catalans”. Em permeto recollir algun fragment d’aquell text.

Considerar-se igual espanyol que català, si bé avui encara és majoritari, amb el 35%, ha perdut 13 punts, mentre que les identitats exclusiva i majoritària catalanes arriben al 22% i al 26%, respectivament, i han guanyat en conjunt 25 punts. En canvi, les dues identitats espanyoles, l’exclusiva i la majoritària, han perdut 12 punts entre totes dues”.

Espero no haver-me equivocat en la transcripció, que deixo aquí per no acumular disbarats. Puc repetir, més tranquil·lament, aquesta afirmació de l’admirat Riquer: “No és cert que la nostra societat estigui dividida en dos blocs similars, com repeteixen alguns de polítics i mitjans”. Sens dubte és més clara aquesta informació: “El creixement de l’independentisme  és molt superior al de la identitat exclusiva catalana. Gairebé el 80% de ciutadans –independentistes i federalistes– volen un profund canvi polític i reivindicar el dret a decidir democràticament el futur de Catalunya”.

Notícies relacionades

No admetre això, que escriu Borja de Riquer, és no voler acceptar la realitat. L’opinió pública canvia, no és quelcom immutable, i la política hauria d’intentar anar de la mà dels canvis socials si és que no vol quedar-se enrere. 

No oblidaré mai haver tingut un savi al meu costat. De pensadors n’hi ha. De savis, ja no tants.