Al contraatac
Positiu i negatiu
És complex qualificar segons quines notícies com a positives o com a negatives; però, compte, els periodistes no són carronyers quan informen sobre els que sí que són carronyers de veritat
undefined39026792 politica television salvados la sexta jordi evole el comis181125140959
Ana Patricia Botín, presidenta del Banco Santander, no només ha guanyat prestigi per la seva capacitat gestora i per les innovacions que està aportant la seva manera de conduir un gran banc, sinó també pel to obert que expressa les seves opinions públiques. Es tracta d’una persona molt més oberta del que gairebé sempre ha sigut l’habitual en aquells que prenen les decisions en les grans institucions financeres. Quan parla o escriu, gairebé tothom l’entén perfectament. No obstant, ara circula una frase seva que preocupa el periodisme independent. Referint-se al que es publica sobre els bancs, Botín ha dit: "Alsperiodistes els agrada explicar les coses negatives". Em sembla una opinió desafortunada, perquè als periodistes ens resulta reconfortant donar a conèixer coses positives. Però perquè a l’opinió pública li arribi informació completa sobre els temes importants i delicats, tot sovint cal explicar coses i conductes que als seus protagonistes els agrada poc que es divulguin.
Això passa molt en els temes financers. Per una raó: quan els bancs s’expliquen no solen dir TOT el que afecta les seves operacions i prescindeixen del que anomenen la lletra menuda –o la deixen gairebé inintel·ligible–. I les seves oficines de premsa tendeixen a cenyir-se al que Ana Patricia Botín deu considerar "les coses positives". Desgraciadament, en moltes ocasions aquestes oficines de premsa efectuen tasques massa paral·leles a les oficines de propaganda d’aquestes mateixes cases. Davant d’això, la tasca de completar la descripció de la realitat queda per als periodistes independents, que han d’explicar allò que els protagonistes tenen menys interès a divulgar tot i que sigui important.
Un altre tema complex és considerar què és positiu i què és negatiu. Els periodistes sensibles creuen que difondre la detenció i el que s’atribueix a un presumpte delinqüent és donar una notícia positiva als ciutadans. Però no és segur que pensin el mateix en elsector financer si qui va al jutge o a la presó és un dels seus membres. Precisar a la gent els sous, les indemnitzacions i les jubilacions dels que només administren –perquè no en són els amos– les entitats públiques, ¿és una dada positiva de transparència o suposa una mala passada perquè això només hauria de saber-ho el beneficiat? ¿I quin signe té publicar que aquestes dades ni tan sols estaven a l’abast del consell d’administració, com passa de vegades en l’àmbit dels diners de tots? Seguim: donar a conèixer els errors del mateix Banc d’Espanya durant la crisi financeraerrors Banc d’Espanyacrisi financera, ¿és positiu o negatiu? ¿I quina valoració mereix detallar les barrabassades d’un comissari de policia, així com les seves actuacions en relació amb uns responsables bancaris? Compte: els periodistes no són carronyers quan informen sobre els que sí que són carronyers de veritat.
