DUES MIRADES
Benvolgut Alfonso
Llibertat o eficàcia. Aquest és el combat, segons Guerra. Cal rebatre'l no des de l'emoció, sinó amb arguments sòlids
Alfonso Guerra. /
Llibertat vs eficàcia. Aquest és el combat, segons Alfonso Guerra. No hi ha llibertat, però almenys l’economia "no cau". Hi ha dictadura, però almenys el capitalisme funciona. La teoria de Guerra, però, quan compara el Xile de Pinochet i la Veneçuela de Maduro, l’hem de rebatre no pas des de l’emoció, sinó amb arguments sòlids que invaliden els seus pressupòsits.
Que xiscli l’economia
Una dictadura, segons ell, "almenys" té una certa justificació econòmica. Mentida. L’auge de l’economia no és la conseqüència, sinó la causa, en el benentès que "no cau" una determinada economia, la de les classes que es beneficien de la dictadura. I que s’estableix una dictadura justament per implantar un determinat model econòmic. Això és el que va passar a Xile als anys 70 del segle XX, quan, per anar contra Allende, Nixon va cridar: "¡Fem que l’economia xiscli!". I quan, després d’haver provocat vagues i aldarulls, no solament arriba Pinochet, sinó també Friedman i els seus ‘Chicago boys’, que "van desmantellar el sector públic i van suprimir les regulacions financeres i comercials", com afirmava Naomi Klein.
Notícies relacionadesFins que, a la dècada dels 80, Xile va patir un atur galopant, sense industrialització, i amb una corrupció i un deute públic immensos. És a dir, les fórmules del guru del liberalisme, que es van implantar gràcies al cop feixista (¡un cop d’Estat dut a terme per poder-les implantar!), tampoc no van funcionar.
Ni "almenys" ni res, benvolgut Alfonso.
