EDITORIAL

Per una DGAIA lliure d'ombres

Les sospites d'irregularitats han de ser aclarides en una matèria tan sensible com ho és la dels menors

1
Es llegeix en minuts
Ricard Calvo, exdirector general d’Atenció a la Infància.

Ricard Calvo, exdirector general d’Atenció a la Infància.

Són massa les ombres que sobrevolen la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Des d’una gestió que sembla plena d’irregularitatsdel seu director anterior,Ricard Calvo, a uns problemes crònics de saturació de centres i serveis que han derivat en un col·lapse amb l’arribada de menors estrangers no acompanyats (‘menes’). Estem parlant de la cura dels menors més vulnerables, i per això totes les ombres d’irregularitats han de ser investigades i aclarides, més encara quan s’al·lega falta de recursos per a la digna atenció a la infància.

La gestió de Calvo al capdavant de la DGAIA, càrrec que va ocupar des del gener del 2016 fins a l’agost del 2018, és o ha sigut investigada per un jutjat de Barcelona, l’Oficina Antifrau de Catalunya, la Generalitat i la Sindicatura de Comptes. Estan sota sospita les adjudicacions de serveis per valor, almenys, de gairebé sis milions d’euros a tres fundacions en les quals ell ha estat vinculat. També s’han detectat debilitats en el control de les subvencions, carències en la comprovació dels serveis a extutelats i la introducció de criteris no previstos o contraris a les bases d’una convocatòria per calcular ajuts.

Són molts els interrogants que exigeixen respostes. La diputada Beatriz Silva (PSC) ha presentat al Parlament una bateria de preguntes arran de les informacions publicades per EL PERIÓDICO i, conjuntament amb Laura Vílchez (Cs), ha sol·licitat la compareixença a la cambra de l’actual conseller d’Afers Socials,Chakir el Homrani. L’anterior responsable,Dolors Bassa, va negar que Calvo (també d’ERC) hagués firmat contractes amb entitats afins, però els expedients administratius analitzats per aquest diari ho acrediten.

L’atenció dels menors, especialment dels més vulnerables, ha de ser una prioritat absoluta de qualsevol societat que es vol respectuosa amb els drets humans, però és evident que estem fallant. Des de menors que dormen en comissaries fins a joves que, tan aviat compleixen els 18 anys, es veuen desprotegits, obligats a tirar endavant sense cap xarxa de recolzament. La situació es torna especialment greu si, a la falta de recursos destinats, s’afegeix l’ombra de la corrupció. El Govern no es pot refugiar en el silenci.