Qui vol anar-se'n acaba anant-se'n

Un altre dia a l’oficina per als membres del Parlament britànic a compte del 'brexit'. Hores i hores de debat per acabar en res. La paciència dels britànics hauria de tenir una entrada pròpia a l’enciclopèdia després de les proves d’estrès a què s’està sotmetent a compte del 'brexit’. Això s’assembla cada vegada més al menjar imaginari. Parlamentaris emportant-se la cullera a la boca després de submergir-la en un plat en el qual no hi ha res. N’hi ha que són tan bons interpretant el seu paper que fins i tot simulen que masteguen l’aire.

Theresa May va començar la jornada parlamentària anunciant que se n’aniria a Brussel·les a renegociar el seu acord quant a la salvaguarda irlandesa. Que Europa hagi dit que no, que l’acord està tancat i no hi ha res de què parlar, no és un problema per a la tossuderia britànica. May tornarà al continent amb l’esmena que demana la retirada de la salvaguarda aprovada a la Cambra dels Comuns. Però no sembla probable que la UE accedeixi a canvis substantius. Així que el resum vindria a ser (una altra vegada i ja en són moltes) que som on érem. Sense acord a la vista i tampoc en l’horitzó.

Ampliació del termini

Van caure les esmenes que demanaven l’ampliació del termini per sortir de la UE més enllà del 29 de març. Tampoc es va fer realitat que el Parlament prengués el comandament del 'brexit'. Sí que va tirar endavant la votació –no vinculant– que demana rebutjar una sortida de la UE sense acord. Poca cosa per a tanta expectació. Tota la literatura que s’havia escrit sobre la transcendència de la votació d’aquest dimarts, situant-la gairebé com un abans i un després, es va diluir com un terròs de sucre. Focs d’artifici.

Però no tot va ser vacu si es mira amb prou atenció. La jornada sí que va deixar clar que davant del precipici els 'brexiters' –amb totes les seves diferències– són capaços de guanyar temps i reagrupar-se. Ho van fer ahir i venen fent-ho des de fa uns dies. Els més durs, inclòs el caricaturesc Jacob Rees-Mogg, han abaixat el to de la crítica respecte a Theresa May (valgui com a exemple l’article de Boris Johnson de diumenge passat a la bíblia dels conservadors, 'The Telegraph', en el qual apuntava que la 'premier' tindrà tothom recolzant-la si aconsegueix una nova formulació de la salvaguarda irlandesa).

Sopar tranquil·l

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El dia va oferir un sopar tranquil a Theresa May. Per una vegada no va sortir del Parlament més feble de com hi va entrar. Els 'remainers' van ser cosits a trets en totes les votacions, i el 'brexit', com a concepte, va sortir enfortit. La majoria del Parlament vol anar-se’n d’Europa i vol fer-ho el 29 de març. Així són les coses, encara que costin d’entendre al continent.

No és probable que la UE cedeixi davant de les pretensions de May. Però no pot descartar-se una operació de maquillatge que permeti als 'brexiters' tornar a reagrupar-se per considerar –amb el temps acabat i excedit– que és suficient per votar favorablement l’acord assolit per Theresa May quan aquesta el porti de nou al Parlament abans del 13 de febrer. Al cap i a la fi, seria molt poc polític arriscar-se a perdre el 'brexit' quan el tenen tan a prop, encara que no sigui amb totes les condicions que els més durs exigeixen. ¿És possible? L’única certesa és que Westminster, com el 51,9% dels que van votar en el referèndum, vol anar-se’n. I qui vol anar-se’n, normalment, acaba anant-se’n. Ho han tornat a recordar.