opinió

La batalla per les dues Irlandes

El caos del 'brexit' no fa més que incrementar el temor que es reactivi la violència a Irlanda del Nord, on fa pocs dia va esclatar el primer cotxe bomba en vint anys

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp45959016 derry irlanda 07 11 2018 murales conmemorativos de los enfre190129202648

zentauroepp45959016 derry irlanda 07 11 2018 murales conmemorativos de los enfre190129202648 / ALBERT BERTRAN

La batalla per les dues Irlandes és el desafiament més gran a què ha de fer front la Unió Europea (UE) en aquesta època de fortes turbulències. És el més difícil i perillós obstacle del ‘brexit’, aquesta patètica operació gestada a cop de mentides en les entranyes dels sectors més conservadors i nacionalistes del Regne Unit.

Per a la gran majoria de nord-irlandesos, catòlics republicans però també una part important dels protestants unionistes, el ‘brexit’ genera pors i incertesa i no només per les conseqüències econòmiques negatives que s’entreveuen en el presumible camí tortuós a recórrer. Sinó, sobretot, per la possibilitat que desperti el monstre de la violència sectària.

Aquest temor va ser un factor clau en el referèndum del 2016. Irlanda del Nord va ser un dels territoris britànics que va votar amb més contundència a favor de la permanència a la UE, només per sota de Londres, Escòcia i Gibraltar. Les paperetes pel ‘remain’ es van imposar en 11 de les 18 circumscripcions, entre les quals totes les frontereres amb la República d’Irlanda.

La frontera invisible de 499 quilòmetres que parteix l’illa d’Irlanda en dos, una línia sinuosa i enrevessada només perceptible en els mapes, ha sigut un factor clau en el procés de reconciliació que es va posar en marxa a Irlanda del Nord des que el 1998 es van firmar els acords del Divendres Sant.

Passos de gegant

La convivència entre les dues comunitats gràcies a la no frontera ha avançat a passos de gegant al llarg d’aquestes dues dècades sobretot a les petites localitats i pobles fronterers, tot i que no tant a les grans ciutats, com Belfast i Derry-Londonderry, on la segregació continua sent notòria i encara hi ha moltes ferides per tancar. Ha passat poc temps des que es va posar fi a un conflicte que va acabar amb la vida de més de 3.600 persones.

Malgrat el bloqueig en les negociacions, ningú creu que s’acabi aixecant una altra vegada una barrera física amb llocs duaners i militars entre les dues irlandes, però qui ho sap. Vist el caos i desconcert que està generant el ‘brexit’ al Regne Unit tot és possible i no hi ha ningú a Londres que generi prou confiança per als nord-irlandesos europeistes.

Incidents sectaris

Notícies relacionades

El temor que es reactivi la violència no és infundat. El primer avís va aparèixer l’estiu passat quan es van registrar seriosos incidents sectaris a Derry-Londonderry, els primers en molts anys. L’alarma va tornar a sonar i aquesta vegada amb més força fa tot just uns dies després que un cotxe bomba esclatés davant els jutjats d’aquesta ciutat, la segona en importància després de Belfast. L’esclat no va causar ferits, però és el primer atemptat amb explosius perpetrat al territori des de la matança d’Omagh, on 29 persones van perdre la vida el 15 d’agost del 1998, tot just cinc mesos després de la firma dels acords del Divendres Sant.

Tota cautela és poca, pensen molts, i no sense raó. Els ‘brexiters’ com Boris JohnsonNigel FarageArron Banks o Jacob Rees-Mogg, personatges grisos i de poc fiar, busquen debilitar la vella Europa i en això coincideixen amb Donald Trump Vladímir Putin. Una frontera dura entre les Irlandes alimentarà el foc i donarà més munició als que desitgen acabar amb els valors que representa la UE.