La distribució de renda a Barcelona

La desigualtat entre barris decreix lleugerament a Barcelona, la franja salarial més baixa aconsegueix un increment del sou mitjà respecte al nivell que tenia el 2010 i set barris milloren el seu tram de renda; aquests són alguns dels aspectes positius que ofereix l’Informe de la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible presentat per l’ajuntament.

Tot i que les xifres encara estan lluny d’assolir els nivells anteriors de la crisi, conviden a l’optimisme. Per primera vegada des del 2009 s’ha superat la barrera mental de 50% i ja són el 52,9% dels barcelonins els que viuen en barris de renda mitjana. La renda mitjana familiar se situa en 21.890 euros bruts a l’any, un 2,9% més que l’any anterior. Sens dubte, és una bona notícia la recuperació del mercat de treball. Barcelona té una taxa d’atur uns tres punts per sota de la catalana i gairebé set per sota de l’espanyola. Però és preocupant la qualitat de l’ocupació, marcada per la “devaluació monetària, la parcialitat o la precarietat”.

La creu de la moneda ve marcada per una desigualtat que, tot i que lleument menor, continua sent punyent. La renda per càpita a Pedralbes és 6,4 vegades superior a la mitjana a Ciutat Meridiana. Convé recordar que el 2007 es registrava una diferència inferior als quatre punts. Així mateix, l’informe també revela que als barris de rendes baixes hi viuen el doble de barcelonins que als barris de rendes altes. També s’enquista el perfil de les franges salarials inferiors: dones, joves i migrants. I, finalment, es constata el problema de la vivenda com un dels principals maldecaps per a l’ajuntament i, evidentment, per als ciutadans.

Les xifres marquen una tendència positiva però també un llarg camí per recórrer. Tot i que es pot atribuir bona part de la recuperació a la disminució de l’atur i la millora salarial, és important destacar el paper de les polítiques socials i un pla d’inversió en els barris centrat en els més vulnerables. Només un compromís social clar i continuat en el temps permetran avançar en el camí de la recuperació i en el combat d’una desigualtat que no només provoca sofriment, sinó que és el germen de la conflictivitat social i abona el terreny al populisme de la ultradreta.