L'espot judicial de Vox

Estirar de la corda política fins a acabar als jutjats i eludir la responsabilitat política per acabar als jutjats ens ha portat a l’atípic judici oral que viurem en directe durant els pròxims mesos al Tribunal Suprem amb la causa contra el procés independentista. Mai sabrem fins a quin punt la llum i els taquígrafs augmentats exponencialment amb la tecnologia electrònica tenen la capacitat d’enlluernar aquesta justícia que s’autoretrata cega. El que sí que sabem és que una acusació particular, la de Vox, no va acudir a aquesta sala per ajudar a impartir justícia sinó que serà allà com si fos un plató de televisió. Tot i que els acusats puguin ignorar les seves preguntes, el cert és que influiran en el comportament de la resta de les parts, començant per la fiscalia, a la qual intentaran demostrar sotmesa a la voluntat d’un Govern apadrinat pels independentistes i seguint per aquells lletrats de les defenses que optin per la deriva política i evitin una argumentació tècnica. I des de la sala del Suprem,  la cridòria de Vox dominarà l’agenda política en unes setmanes clau en la conformació del vot. Cada dia que passa, tant els hiperventilats de l’independentisme com els partidaris de l’escarment judicial veuen més clar que acabar aquest tema als jutjats és un molt mal negoci. I no serà que els uns i els altres no hi estaven advertits.

Espanya té una llei de partits polítics feta sota l’estigma del terrorisme d’ETA. Potser és el moment de repensar-la. ¿Es pot reivindicar la dictadura franquista i acudir a demanar justícia en una democràcia? ¿Algú deixaria acudir a una seu judicial els partidaris de Milosevic? L’operació que hi ha en marxa per blanquejar Vox tindrà un dels seus moments àlgids precisament durant aquest judici oral. Un partit polític en una democràcia no hauria de ser legal si promou la vulneració d’algun dels drets humans, és igual si ho fa des de la dreta o des de l’esquerra, des del secessionisme o des del centralisme. S’obre un parèntesi de tres mesos sense diàleg, de manera que quedem condemnats per endavant als monòlegs de les sales de vista.