Veneçuela com a arma llancívola

La gravíssima crisi política que sacseja Veneçuela es viu a Espanya com un tema de política interior, arma llancívola de l’oposició de dretes contra el Govern d’esquerres. Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal han competit entre ellsPablo CasadoAlbert RiveraSantiago Abascal per donar recolzament a Juan Guaidó, mentre que líders de l’esquerra com Alberto Garzón han criticat amb duresa l’intervencionisme de l’Administració Trump. Des de cada trinxera ideològica, la situació a Veneçuela és utilitzada com a arma llancívola en la política espanyola des que José María Aznar es va erigir en flagell d’Hugo Chávez i José Luis Rodríguez Zapatero va provar de contemporitzar amb els règims de Caracas i l’Havana. La irrupció de Podem no va fer més que accentuar aquesta tendència, convertint Veneçuela en un tema del qual és virtualment impossible debatre de forma serena en la política espanyola, pastura de demagògia a partir de prejudicis ideològics d’un signe o del contrari.

Pedro Sánchez es troba ara al mig del foc creuat. Encerta l’Executiu espanyol quan aposta per la celebració d’eleccions lliures com a única sortida raonable de la crisi, i pressiona Nicolás Maduro per a aixòNicolás Maduro, sempre sota el paraigua de la UE. I és que mentre dreta i esquerra sense responsabilitat de govern es fuetegen sense matisos i de forma irresponsable, Veneçuela i els seus ciutadans s’enfonsen en una crisi que escapa els apriorismes. El sentit d’Estat es demostra també en l’oposició.