Peccata minuta

¡Taxi!

L'autèntic adversari del taxi, a mitjà termini i resoltes les actuals picabaralles gremials, no és la seva negra competència, sinó més aviat el futur, que ja és aquí. Si no, que els ho preguntin als llibreters, per exemple

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46669034 madrid 23 01 2019   sociedad  huelga de taxistas  ambiente d190123173130

zentauroepp46669034 madrid 23 01 2019 sociedad huelga de taxistas ambiente d190123173130

'Una de les paraules de la setmana ha sigut 'taxi', apòcope de taxímetre, enginy grec que no utilitzen Uber ni Cabify, ja que al contractar un viatge amb preu prefixat els és igual el pas del temps. I la paraula ha deixat imatges: llargues cues de cotxes negres i de tons abella obstruint els carrers, conductors mostrant la seva mala conducta a propis i estranys, Joan Gaspart condemnat a descendir al suburbà (com el meu extraordinari, rural i automobilista amic Joan, que davant de la inquieta cua formada per la seva inexperiència en la introducció del bitllet a la màquina validadora de la plaça de Catalunya, només se li va ocórrer deixar anar: «¡Home, és que jo només agafo el metro a París!») i el desplaçament de quatre taxistes barcelonins fins a Waterloo per pregar a Puigdemont que resés per la causa, a la qual cosa ‘Ell’ va respondre que passaria immediatament l’encàrrec als seus representants a la terra.

Mai he tingut carnet de conduir i, en conseqüència, he sigut i soc bon client del transport públic, taxi inclòs. Quan n’aturo un, els meus col·legues de dièsel i gasolina em tracten de ric, jo els convido a fer comptes del que els costa en diners i temps disposar d’un cotxe, i gairebé tots acaben baixant del burro. Últimament, al privar-me els meus amics taxistes de la seva companyia, m’he vist obligat a abusar del metro, del tramvia, l’autobús, el ‘ferrocata’, el funicular... I, ves per on, els he trobat gust: higiene i discreció totals del conductor sense inoportunes emissores de ràdio, banderes, catastrofismes ni entremetiments en la intimitat del passatge. Ho va observar Peter Handke: millor mirar i ser mirat pels qui comparteixen amb tu vida i viatge en un vagó que veure’t obligat a observar fixament un clatell. Menteixo: també m’he trobat en el múltiple món del taxi amb formidables persones que, amb la seva simpatia, m’han ajudat a començar el dia o a clausurar la nit amb millor ànim que abans de pujar al seu vehicle.

Notícies relacionades

L’altre dia, en plena vaga, vaig quedar per sopar amb alguns alumnes i, a mesura que s’acostava la mitjanit, anava creixent la inquietud per no perdre l’últim metro. L’opinió general va ser que era un putada, tan bé que estàvem, haver d’adaptar-nos a l’horari de la Ventafocs. Fins que el bo de l’Igor es va posar modern i, a través d’una bàsica aplicació del seu mòbil, va localitzar un parell de ciclomotors de lloguer a escassíssims metres del restaurant i es va oferir ell mateix a acompanyar-nos a casa quan ens vingués de gust.

Crec fermament que l’autèntic adversari del taxi, a mitjà termini i resoltes les actuals picabaralles gremials, no és la seva negra competència, sinó més aviat el futur, que ja és aquí. Si no, que els ho preguntin als llibreters, per exemple.

Temes:

Taxis Vagues