CIÈNCIA

El futur del treball

Les noves tecnologies influiran en els valors sobre els quals organitzem la nostra societat

3
Es llegeix en minuts
Connection and agreement between human and the virtual world

Connection and agreement between human and the virtual world

El treball que fem, farem o hem fet qualifica la nostra vida en molts aspectes econòmics, socials i de benestar personal. En alguns dels documents que proven de definir els drets humans, hi figura el dret al treball i a un treball digne, però l’experiència ens demostra cada dia que aquest dret no és assolit molta gent. En l’actualitat, el treball s’està transformant en part a causa de noves tecnologies de tot tipus que produeixen canvis profunds en la nostra societat. La manera en què apliquem aquestes tecnologies al treball dependrà de les prioritats i els valors en què basem les nostres decisions personals i col·lectives. Alguns d’aquests aspectes han sigut l’objecte d’un informe recent del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències de la Unió Europea.

Noves tecnologies de tot tipus estan impactant en la manera en què treballem des d’abans de començar l’activitat del treballador. Hi ha empreses que proposen escollir la persona que ocupa una feina a partir de les dades sobre ella que hi ha a les xarxes. I també es planteja que cal analitzar el genoma dels possibles candidats a un feina per comprovar si és la persona apropiada. Actualment es discuteix quants llocs de treball desapareixeran amb l’aplicació de les noves tecnologies com les basades en la digitalització o l’ús de robots.

El canvi a sistemes automatitzats

Cada dia veiem que funcions que fa poc temps que duien persones a terme han estat substituïdes per procediments digitalitzats, per exemple als serveis financers o a les fàbriques. I ens podem felicitar que hi hagi màquines que substitueixin feines que són penoses per als qui les fan, però ha estat publicat que gairebé la meitat dels llocs de treball en un país com els Estats Units poden ser substituïts per sistemes automatitzats. No tothom està d’acord amb aquesta dada en particular perquè també creen nous llocs de treball, però està clar que les condicions estan canviant en gran quantitat de sectors.

Una primera dificultat que ens trobem és a què anomenem treball. Acostumem a denominar treballador a aquell individu que fa una activitat per a l’altre a canvi d’una remuneració. Però aquesta pot ser una definició restrictiva. Algú pot dur a terme una activitat productiva per a sí mateix o pot no esperar-ne una remuneració. De fet hi ha moltes activitats que es fan a casa, per exemple la cura dels petits o dels grans, que no estan pagades. Això té conseqüències importants quan alguns dels beneficis de l’Estat del benestar com són l’accés a la sanitat o a una pensió poden dependre de tenir un treball remunerat. D’altra banda les tecnologies tenen un desenvolupament accelerat i plantegen qüestions relatives a com formem les persones. Hi ha qui es queixa que el nostre sistema no prepara els joves pel mercat de treball, però és probable que una vegada formats es trobin que les eines que haurien de fer servir ja han canviat.

L’estructura del mercat de treball

Notícies relacionades

Altres factors també actuen sobre l’estructura del mercat de treball com la globalització o la necessitat d’actuar sobre el canvi climàtic. És ben probable que en el futur pròxim calgui canviar la forma en què obtenim i utilitzem l’energia, i això tindrà efectes sobre molts oficis, com ja l’han tingut a les mines de carbó. També és probable que calgui plantejar-se si té sentit el volum de transport de productes i persones que fem i això pot tenir efectes sobre els llocs on produïm o sobre el turisme. I al món globalitzat en què vivim repartir la feina implica fer-ho tant a l’àmbit planetari com el local, i ja estem veient les tensions que produeixen les migracions arreu del món.

Fins ara ens hem plantejat el treball com un aspecte més de la nostra societat basada en l’oferta i la demanda. Aquest model ha sigut portat a l’extrem després de la darrera crisi, que ha deixat desigualtats desproporcionades i precarietat en molts sectors. Segurament cal trobar una nova definició del que vol dir treball, incloent activitats no remunerades i deslligar-ne moltes de les prestacions del que anomenem Seguretat Social. I caldrà pensar com formem la nostra gent. Potser calen formacions més generals que permetin a la gent adaptar-se als canvis que es produeixen. Perquè com treballem i en què treballem no és ara el mateix de fa cent anys i molt probablement no ho serà en els temps que venen. Les noves tecnologies haurien de ser l’oportunitat de decidir les regles que defineixen com distribuïm, remunerem i exercim el treball. És el mateix que dir sobre quins valors organitzem la nostra societat.