El procés sobiranista

El bateig de la Crida

La Crida arriba per fer de partit i per temps indefinit perquè aspira a convertir-se en el mascle alfa dels partits sobiranistes

1
Es llegeix en minuts
crida

crida / JOSEP LAGO (AFP)

La Crida ve per fer la independència i després es dissoldrà” (Elsa Artadi). “La Crida neix per aglutinar i sumar. Mai dividirà ni fragmentarà. Naixem com a moviment polític i no com a partit” (Jordi Sànchez).

Sobre el primer, ja podeu anar esperant. En formulació de la consellera Artadi semblaria que la independència és per a demà i, per tant, la vida de La Crida serà de curtíssima com la de la mosca del vinagre. Com no és així, perquè malgrat els discursos d’anada i tornada semàntica l’independentisme ha aterrat, la Crida ve per quedar-se i per ocupar un espai polític. Arriba per fer de partit i per temps indefinit.

Sobre el segon, no dividirà ni fragmentarà sempre que el PDECat passi per l’aplanador i s’abstingui de voler ser una mica més que un clauer, una boina o qualsevol altre complement sotmès als designis i a l’estratègia de la Crida, que aspira a convertir-se en el mascle alfa dels partits sobiranistes.

Notícies relacionades

Hi ha qui vol veure en la Crida una nova mutació del gen convergent. Pot ser que ho sigui. Però el cert és que, a força de mutacions, al final el gen ja no resulta reconeixible. Un partit que competirà amb el vot a la CUP i amb el vot més esquerrà d’ERC és més que una mutació. Si estiguéssim parlant d’individus seríem davant d’un canvi de sexe, no d’un canvi d’estil.

¿Resistirà el PDECat? Ho tindrà difícil. Primer, perquè als càrrecs orgànics i institucionals els costa arriscar i no acostumen a fer-ho fins que resulta visible què és el que guanyaran i perdran en cas de fer-ho. No és senzill respondre’s a la pregunta d’on serà més fàcil continuar sent algú políticament parlant. Segon, perquè els costa assumir des del present que molts d’ells en realitat no seran un actiu de cap classe per a la Crida perquè fan massa olor a PDECat o, el que és pitjor, a convergent. Tercer, perquè patiran el doble xantatge de l’exili (Puigdemont) i de la presó (Sánchez) a l’hora de determinar que la Crida és l’únic sant greal. I ningú se li queixa en públic a un pres o a un exiliat, tot i que es pensi –fins i tot vehementment– que no tenen cap raó.