Taxis i taxis

Clifford Odets era un dramaturg nord-americà que, sobretot als anys 30 del segle XX, va tenir molt protagonisme en l’esquerra més radical. Les seves obres, que no eren un prodigi de subtilesa, tendien al pamflet revolucionari, en una època de crisi, de pobresa i de reivindicació social extrema. 'Waiting for Lefty (Esperant l’esquerrà)' explica el drama d’uns taxistes que volen muntar una vaga contra la precarietat de la seva feina. Al davant, una patronal sense misericòrdia i uns sindicats que lluiten més per la pròpia supervivència que no pas pels interessos dels seus representats, disposats, si fa falta, a fer servir pràctiques mafioses.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

No dic que aquella vaga teatral tingui les mateixes característiques que la revolta del taxi a Barcelona, però sí que hi ha un aire que m’hi ha fet pensar. Per un costat, la disbauixa (¿o soc massa benèvol? ¿n'hauríem de dir caos?) a l’hora de prendre decisions. Aquesta cosa tan tumultuosa de decidir a crits, a cops d’embranzides mascles. Per un altre, l’extrema confusió (¿què és primer: el desgavell enfurismat o la fúria, que genera el descontrol?) sobre l’estat de les coses i sobre l’estratègia a seguir, sobre la violència i les ires sense aturador.

El taxi sempre ha respirat aquest perfum, un ambientador històric, des d’aquell Nova York a la Barcelona d’ara. Allà, esperaven un esquerrà que mai no va arribar. Aquí, l’arribada de la redempció ni tan sols no està profetitzada.